Discrepància

Després de la irrupció de Vox a Andalusia, Podem va cridar a la mobilització al carrer per protestar contra el resultat del partit ultradretà a les urnes. Milers de persones van sortir a manifestar-se a les capitals andaluses contra la formació política misògina, xenòfoba i retrògrada que ha obtingut 12 escons al Parlament andalús i que s’ha convertit en una peça clau en la governabilitat de la comunitat.

La discrepància en democràcia és saludable, però la pregunta és si un partit polític ha de convocar manifestacions per protestar contra els 400.000 votants que van exercir de forma legítima el seu dret a vot a Andalusia optant per Vox. O si més aviat els partits polítics tradicionals haurien de realitzar una reflexió per entendre per què el vot ultradretà està creixent en un país que s’havia mantingut durant tota la crisi al marge de la tendència europea cap a la ultradreta.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De la mateixa manera que Iglesias s’ha equivocat cridant a la ciutadania a protestar contra un fenomen provocat pel mateix fracàs de la política convencional, incapaç de donar respostes als frustrats i als indignats, també s’equivoca el Govern de Quim Torra donant ales als CDR a Catalunya per guanyar al carrer el que no és capaç de gestionar per la via de la política.

La manifestació dels CDR en contra de Vox el dia de la Constitució era absolutament legítima. Però l’ús de la violència per trencar el cordó policial dels Mossos d’Esquadra no és acceptable en una societat democràtica que aspira a mantenir la convivència. La desautorització al més alt nivell polític de l’actuació dels Mossos dijous passat, quan es podria haver optat per una investigació interna per avaluar si els protocols es van aplicar de forma correcta, genera una forta incertesa en un cos policial que viu una indesitjable utilització política. Els talls dels CDR a l’AP-7 per demanar dimissions polítiques per la presumpta mala actuació dels Mossos a Girona són un símptoma que la discrepància cada vegada s’exerceix amb menys respecte per la llibertat dels que pensen diferent i per la democràcia.