Repensar el sistema educatiu

Fa molts anys,l’educació  es basava en l’obediència. L’alumne havia de fer el que el mestre li ordenava sota l’amenaça de represàlies: l’adult podia pegar qui, segons el seu parer, s’ho mereixés. Avui dia, podríem estar molt satisfets perquè la violència física s’ha prohibit i ja no es duen a terme aquest tipus de càstigs. Podríem estar-ho, si no fos perquè la ciència ha demostrat que el dolor emocional té la mateixa resposta en el nostre cervell que el dolor físic. A la Universitat de Califòrnia, la doctora Naomi Eisenberger va publicar imatges de ressonàncies magnètiques en les quals es pot apreciar com el rebuig i el menyspreu provoquen sobrecàrregues nervioses a la regió cerebral del dolor, a la mateixa àrea on percebem una ruptura òssia.

Actualment, els mestres no peguen els alumnes però poden colpejar-los psicològicament. Les formes utilitzades estan tan arrelades en nosaltres que les podem confondre amb la normalitat: primer, apartar l’individu del grup, el que crea el mateix patiment que un tall; segon, aixecar la veu als alumnes, anul·lant per complet la seva seguretat, i tercer, sotmetre els nens a un sistema de premis i càstigs: fer servir punts positius, dies sense pati, estones sense joc... és una altra manera de controlar la seva voluntat mitjançant el xantatge, en comptes de promoure el goig intrínsec que genera l’aprenentatge, tècnica que realment té efectes a llarg termini en l’èxit educatiu.

Es tracta, per tant,d’infondre el respecte com a metodologia pedagògica principal. Educar els alumnes mitjançant l’exemple: mostrant actituds positives com ara la paciència, la tolerància, l’altruisme, l’atenció i la compassió. Tota persona que tracti amb persones vulnerables i influenciables ha de tenir clar l’objectiu que persegueix l’educació. Volem promoure el desenvolupament del potencial de cada alumne, el seu benestar i l’entrenament de totes les habilitats que poden millorar la seva vida. Per aquesta raó, hem de transformar les estratègies amb què ens apropem als nens i els adolescents. Passar de la coacció a la comprensió. Del càstig a la nova oportunitat d’aprenentatge. Del terror al plaer. De l’obligació a la motivació. De l’avorriment a l’entusiasme. Del disbarat a la sensatesa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És necessari reformar el sistema de manera que sàpiga treure el millor de cadascú, mitjançant l’estratègia més eficient: el plaer. De la mateixa manera que donem el millor de nosaltres quan som feliços, els alumnes també treuen més partit a l’educació que reben quan se senten còmodes. Hi ha estratègies de sobres per aconseguir-ho, centenars de psicòlegs i professors les han desenvolupat. Només fa falta fer el gran pas: de la coacció a l’amabilitat. Ser més amables amb nosaltres mateixos i amb els nostres alumnes.

L’educació necessita un canvi urgent. No és ètic i no podem continuar fent els ulls grossos perquè l’era de la informació ens demostra que el maltractament és una via morta. Només el benestar porta a la culminació de les capacitats.