El perill de Torra

Per fi, de tots els qualificatius, ja sabem quin encaixa millor en l’home que va arribar a la Generalitat de carambola. Sí, Quim Torra és perillós. Ho és la seva alarmant xerrameca, tan procliu a incendiar-ho tot, des dels llibres d’història als carrers i als garants de la seva ordre.  Ho és l’arrogància del seu pensament, tan pròxima al sectarisme. I ho és, sobretot, aquest ànim insubstancial que el fa derivar de l’almívar ‘kumbaià’ a un bel·licisme tan incomprensible com irresponsable.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

“Els catalans hem perdut la por. No ens fan por. No hi ha marxa enrere al camí de la llibertat. Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències, fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures”. ¿Com va poder atrevir-se Torra a dir una cosa semblant? ¿Disposats a tot? ¿Amb totes les conseqüències? ¿Inclosos els deu dies de guerra, els seus morts i els seus ferits? Torra s’equivoca, no hem perdut la por. Ni tan sols s’imagina la por que ell ens provoca a uns quants. Conté tots els elements –insubstancialitat, imprudència i fanatisme– per portar-nos no ja a l’abisme, allà ja hi som des de fa molt de temps, sinó directament a la merda. Que aquesta escalada bel·licista coincideixi amb una nova convocatòria de vaga de funcionaris llança l’ombra de truc de mans. Més insensatesa. Més perill.

Això sí, Pablo Casado i companyia, relaxin-se. Ens sobren salvadors i ens falta sensatesa.