LA CLAU
Una orgia a la boira
A mesura que l'independentisme acumula fracassos, divisions i contestació social, l'ala integrista imposa un canvi de paradigma. ¿Recorden els somriures? Ara centellegen els ullals
dt4comawwaacuxv
Una boira opaca va cobrir la ciutat. Feia olor d’albercocs i la ràdio va dir que era afrodisíaca. Ho explicava Boris Vian el 1949. Privats de la vista, els ciutadans es van desprendre de vergonyes i repressions. Al replà de l’escala, al portal, a la fleca, a la cantonada del carrer, al centre de la calçada els veïns s’entregaven al fornici amb joiosa desinhibició. La ciutat era una orgia feliç.
Un dia, la boira va començar a aixecar-se. La gent es va alarmar. L’ajuntament va adoptar mesures urgents. Quan la boira es va haver dissipat, el perill ja havia sigut eliminat: els ciutadans s’havien arrencat els ulls. L’amor és cec, va titular Vian el seu relat.
Fa temps que Catalunya viu presa de la ceguesa i la incitació. Una boira sòlida cobreix el país. Però a diferència de la de Vian, aquesta no convida a l’amor. L’amor és cec. El rancor és cec i sord.
La boira ho confon tot. Barreja, retorça i desvirtua conceptes i sentiments. A mesura que l’independentisme acumula fracassos, divisions i contestació social, l’ala integrista imposa un canvi de paradigma. ¿Recorden els somriures? Ara centellegen els ullals.
La via eslovena
El president, que no és cap altre que Torra, reclama per a Catalunya la via eslovena a la independència. Resumit: desenes de morts, centenars de ferits i neteja ètnica administrativa dels serbis, croats, bosnians, macedonis i gitanos que no havien sol·licitat la ciutadania eslovena en els sis mesos posteriors a la independència. Eran “els esborrats”, com il·lustra en aquest diari l’historiador Francisco Veiga. Residents il·legals de cop i volta. Desposseïts d’ocupació, pensió i assistència mèdica. Molts, forçats a emigrar.
Notícies relacionadesA Torra se li coneixen dues referències en matèria policial. Una: la seva pública admiració pel torturador Miquel Badia, el filofascista cap de la policia de la Generalitat destituït el 1934 per Companys. Dos: la seva arenga als radicals encaputxats dels CDR i el seu atac alsMossos quan intenten contenir la violència del carrer.
La boira emborratxa els conceptes. Per disfressar la fatiga, l’independentisme multiplica els escarafalls. La fortalesa condueix a l’acció; la feblesa, a la gesticulació. Boira i més boira.
