IDEES
L'Havana i Barcelona
untitled
Amb la pèrdua de Cuba, Espanya va plorar molt, Catalunya poc o gens. Potser fins va somriure i tot. En tot cas, no consta que el Marquès de Comillas, amic i protector primer i perseguidor més tard de Verdaguer, patís gaire el sotrac econòmic. Antonio López López havia passat de pobre de misericòrdia a ser l’home més ric d’Espanya gràcies al bon ús de la fortuna pastada Cuba pel seu sogre, Andreu Bru. Tampoc consta cap sotrac a una altra gran fortuna d’origen cubà, la dels Güell, protectors de Gaudí, que es van emparentar amb els López. Verdaguer i Gaudí amb mecenatge d’antiabolicionistes declarats, per dir-ho suau.
Gràcies als coneixements aportats per Vinyet Pañella, vam poder començar a sospitar que el negoci dels catalans a Cuba no es va extingir amb la independència de l’illa. Ara, amb les dades més reveladores que aporta l’exposició ‘La Guerra i la República de Cuba’, iniciativa de Joan Franquesa, d’imprescindible visita al monestir de Sant Cugat, el públic curiós pot constatar com en alguns aspectes la relació es va intensificar.
El negoci dels catalans a Cuba no es va extingir amb la independència de l’illa, més aviat es va intensificar
La mútua influència del canvi de segle XIX al XX va ser determinant, tant per la modernització de L’Havana, amb la importació de racionalisme i modernisme barcelonins, com pel desplegament de l’independentisme a Barcelona. Entre altres objectes preciosos, a l’exposició s'hi troba la primera estelada de la història. Bé, el tros que en queda, perquè la pobra va haver de patir molt. Sant Cugat hauria de ser lloc de culte i peregrinació, i potser de reflexió, pels sobiranistes que no tenen la més petita noció de la provinença de les seves aspiracions.
A principis del segle XX, Madrid estava de dol, mentre L’Havana i Barcelona bullien de reformes. A començaments del XXI, Madrid fa festa grossa, Barcelona tem pel seu futur i L’Havana continua aparcada a l’espera de la llibertat. La història està escrita, el futur no.
