Un nou salari mínim per a Catalunya

L’ acord de Pressupostos a què han arribat el Govern del PSOE i Units Podem - En Comú Podem inclou la pujada del salari mínim (SMI) fins als 900 euros, una pujada del 22% respecte dels 736 actuals. Aquesta mesura és molt positiva per diverses raons. En primer lloc, a Espanya el 13% dels treballadors estan sota el llindar de la pobresa. Entre els països europeus, només Romania, Grècia i Turquia superen aquest percentatge. La pujada del salari mínim reduirà la desigualtat i la pobresa.

Canvi de model productiu

En segon lloc, com explica Miquel Puig, seria un pas endavant cap a un canvi de model productiu, ja que la pujada del cost del treball que requereix menys qualificació i genera poc valor afegit incentivarà la recerca de més productivitat per compensar-la. I és que, tot i que la flexibilitat laboral és el leitmotiv de la teoria dominant, l’eliminació de rigideses laborals (salaris més alts, i restriccions en la contractació i l’acomiadament) ha empitjorat la productivitat en una àmplia mostra de països en les últimes dècades. Espanya (i Catalunya en menys mesura) és un exemple destacat: les mesures de flexibilització laboral des dels anys 80 per modernitzar l’economia i apropar-nos a la Unió Europea que havien d’incentivar la inversió i la innovació, i així empènyer el creixement, han portat a un model econòmic malalt que ha fomentat l’especulació, el rentisme i el clientelisme, i que ara s’expressa en les múltiples crisis que vivim a l’Estat. Aquest model es caracteritza per la precarietat, la fragmentació i la temporalitat laboral creixents, un altíssim atur estructural i productivitat a la baixa quan la demanda creix, en comptes de pujar gràcies a les economies d’escala i a la incorporació de noves tecnologies.

En realitat, la protecció del treball fomenta la seva substitució per capital i incentiva la reorganització de la producció per guanyar eficiència. Això provoca la inversió relacionada amb un projecte amb cert horitzó temporal, cosa oposada al que ha imposat la ideologia dominant en les últimes dècades. És per això que la pujada del salari mínim és un gra de sorra per recuperar una idea de societat amb una mica de compromís amb si mateixa i amb el seu propi futur.

En tercer lloc, cal dir que a Espanya els preus no són iguals en les diferents regions. A Catalunya són significativament més alts que en altres regions, mentre que els salaris no són tan diferents. En algunes comunitats, per exemple, el nou salari mínim superaria el 90% de la renda per càpita, mentre que a Catalunya se situaria en el 66%. Per tant, el nou SMI es notaria molt més en aquelles regions de renda inferior, mentre que a Catalunya els treballadors pobres no se’n beneficiarien tant. Per això, seria necessari que l’SMI pogués adaptar-se perquè representés el mateix poder de compra a tot arreu.

Reduir el superàvit comercial català

Apujar més els salaris a Catalunya i aquelles regions amb salaris relatius més baixos no va en contra de les regions de rendes més baixes, ja que com ha explicat extensament Jordi Angusto, uns salaris massa baixos en relació amb la productivitat a Catalunya provoquen un superàvit comercial català, del qual es beneficia majoritàriament l’empresariat català que ven al mercat espanyol. Aquest superàvit, que genera un dèficit comercial en les comunitats autònomes menys competitives, es compensa amb les transferències del sistema de finançament autonòmic, que majoritàriament paguem els treballadors catalans via IRPF i IVA. Així, les balances fiscals negatives catalanes reflecteixen una subvenció de la majoria de catalans, amb els seus impostos i salaris baixos, a l’empresariat català que li permet guanyar quota en el mercat espanyol. Són així, en realitat, balances entre classes socials a Catalunya.

Notícies relacionades

Sánchez assegura que apujarà el salari mínim al gener amb o sense Pressupostos

El Banc d'Espanya avisa que apujar el salari mínim perjudicarà l'ocupació dels joves i dels més grans

Les pujades salarials a Catalunya afavoririen el desenvolupament econòmic de les regions menys productives i reduirien la seva dependència de les transferències estatals, i això contribuiria a la llarga a millorar les condicions de vida dels treballadors en tot l’Estat. De fet, reduir el superàvit comercial català respecte a les regions menys competitives seria igual de necessari per reduir les tensions territorials i les desigualtats en tot l’Estat, com ho seria la pujada de salaris a Alemanya per combatre la crisi de l’euro, i evitar que els països del sud de la zona euro es vegin forçats a la devaluació salarial crònica a través de l’austeritat.

L’SMI de 900 euros en tot l’Estat suposaria avançar en el primer i el segon punt. Si s’assoleix aquesta meta, haurem de treballar en el tercer.