El rei, en minúscules

“Hi ha tres regles per escriure una novel·la. Per desgràcia, ningú sap quines són”. La ‘boutade’, atribuïda aSomerset Maugham,obre el llibre de Richard Cohen ‘Cómo piensan los escritores’ (Blackie Books), un manual espurnejant i tan ple d’exemples com correspon. En aquest, a més, s’hi citen títols de capçalera per a qualsevol aspirant a narrador, del popular 'Mientras escribo', de Stephen King (Plaça & Janés, L’Altra Editorial com a 'Escriure') a l’obligat 'Cómo lee un buen escritor', de Francine Prose (Crítica). I a les llibreries, per si no n’hi hagués prou, conviuen aquests dies assajos similars, alguns de Jules Verne o Ray Bradbury, i perles sobre l’elitisme com 'Por qué la literatura experimental amenaza con destruir la edición, a Jonathan Franzen y la vida tal y como la conocemos’, de Ben Marcus, amb l’intersolt de Rubén Martín Giráldez 'Mis pinitos en pedantería' (llançament de Jekyll&Jill que aspira a títol impossible de l’any).

 La humilitat en la ‘boutade’ de Somerset Maugham, no obstant, combina millor amb un llibret que acaba de publicar sense soroll la també modesta editorial WunderKammer: es titula ‘Llega el rei cuando quiere’, obre la seva col·lecció Áurea i conté 13 converses ambPierre Michon.En aquestes, l’autor de ‘Vidas minúsculas’ i ‘Rimbaud el hijo’ ofereix insubornables reflexions sobre l’acte creatiu, començant pel seu interès a dialogar amb autors morts “abans que amb imbècils vius” i acabant pel substrat bíblic d’algú per qui “la literatura és una forma vinguda a menys de l’oració, l’oració d’un món sense Déu”. Entre tanta novetat que, parafrasejant el francès, s’ofega al posar “massa aigua al caldo”, aquest devocionari en què es diu que “hi ha alguna cosa així com una niciesa o una falta d’elegància en la literatura que es posa a pensar” és pura dinamita, o millor, aigua pura, de vida, beneïda fins i tot per a ateus. Tinguin-li fe i descobreixin per què Michon afirma que en els seus retrats aspira que hi hagi el rei, “és a dir, la literatura, o el sentit, o el que és veritable, o potser senzillament el lector”; tot i que, després, sobri, decorós, procliu al gran misteri de les coses minúscules, admeti que “arriba el rei quan vol”. Que d’altres es vantin enorgullits; ell, savi, ‘ora et labora’.