'Tanti nemici'

Molts dels feixistes contemporanis renuncien, per ara, a brandir el lèxic amb què van inundar el llenguatge fa cent anys i es dediquen a ensucrar l’amargor del missatge amb una barreja colossal, caòtica i perversa de cites de personatges que, en un altre context, haurien pujat al cadafal elevat pel seu odi. Matteo Salvini, l’altre dia, a la Piazza del Popolo, sota el Pincio, on Mussolini arengava els nens i els joves uniformats, va tenir la insolència cínica de col·locar en el seu discurs paraules de Martin Luther King, d’Alcide de Gasperi  i de Joan Pau II. Del primer va recordar que no s’ha de declarar la guerra per tenir enemics sinó "dir el que es pensa". Per dir el que pensava davant de personatges com Salvini, el reverend King va ser assassinat. Salvini va deixar de ser polític i es va convertir en estadista de la mà del segon, i quant a Wojtyla... bé, potser amb Wojtyla no hi ha res a dir: l’aval de la santedat i la benedicció per a una Europa "cimentada en els valors del cristianisme".

Salvini, entremig, i dient que no ho podia dir perquè semblaria un nostàlgic, va citar Mussolini sense citar-lo: "Tanti nemici, tanto onore. Molts enemics, més honor encara. El maquillatge no amaga del tot el rostre veritable. Com va declarar un simpatitzant amb insígnies del ‘fascis’ dels ‘lictors romans’, "és el que s'assembla més al Duce. Entre la Lliga i el partit feixista l’única diferència és el nom".