Catalunya i les lliçons econòmiques del 'brexit'

Dies complexos. A Espanya, irrupció de l’extrema dreta, indefinit horitzó electoral i deteriorament creixent a Catalunya; a la UE, dur conflicte social a França, profunds canvis polítics a Alemanya i xoc Roma-Brussel·les. En aquest context, i això no és menor, l’aventura del 'brexit' s’acosta al final. Acabi com acabi, té lliçons que no s’haurien d’oblidar en el fragor de tants problemes, en particular des de Catalunya.

Finalment, Theresa May no es va atrevir a presentar l’acord al Parlament i, després del seu nou 'tour' per Amsterdam, Berlín i Brussel·les, no queda clar què acabarà passant. A més, la sentència del Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg, que dictamina que la Gran Bretanya pot aturar el procés de separació en qualsevol moment, fa suposar que aquesta sortida també és damunt de la taula.

Més de dos anys de tens i aspre debat

Des d’aquestes llars, els més de dos anys de tens i aspre debat Gran Bretanya-UE per acordar el cost financer de la sortida, el marc comercial i el futur de les quatre llibertats (lliure circulació de persones, capitals, instal·lació de serveis i unió duanera) hauria d’obligar a una reconsideració de la posició d’aquells que demanden la independència ja.

Perquè, justament aquests dies, el president Quim Torra ha suggerit que el marc més adequat per resoldre el conflicte amb Espanya és el retorn a la via unilateral. Però si estem entrant en una nova fase del xoc de trens, hauríem de reobrir debats que no es van voler tenir el 2017. En particular, és exigible que el Govern informi la població, més enllà d’altres aspectes, sobre la seva visió sobre els costos econòmics d’una separació unilateral.

Observin el cas britànic. El Banc d’Anglaterra acaba de publicar el seu informe sobre les conseqüències econòmiques de la falta d’acord, l’anomenat 'hard brexit'. En la seva anàlisi, la caiguda del PIB podria arribar al 8% en un any, els tipus d’interès pujarien el 5,5% i la taxa d’atur augmentaria severament. Uns costos que també existirien, tot i que a escala més petita, fins i tot en cas d’acord. Conclusió: sortir de la Unió comportarà perjudicis als britànics. Sí o sí.

La posició de Catalunya no és la mateixa que la de la Gran Bretanya. El nostre engranatge comercial amb Espanya (béns i serveis) és més profund, perquè fa més temps que està integrat; la interacció en béns, serveis, persones i capitals amb la resta de la Unió, i per descomptat amb Espanya, supera el que podria postular-se de la Gran Bretanya; prop de la meitat de la població catalana té lligams directes o indirectes amb Espanya, una cosa molt diferent dels europeus que viuen a les illes britàniques; i compartim la mateixa moneda. Afegiu-hi que les economies de Catalunya i Espanya continuen molt endeutades. I que es necessita, per refinançar el deute brut amb la resta del món, una entrada de fons de gairebé 300.000 milions d’euros/any, una part dels quals (prop del 20%) correspon a necessitats de Catalunya. Finalment, cal recordar que una independència de Catalunya declarada de forma unilateral difícilment podria mantenir-se en l’euro i la Unió Europea: no imagino unanimitats al Consell Europeu si es plantegés aquesta qüestió. ¿Una Catalunya independent fora de l’euro i de la UE?

Clarificació sobre les conseqüències

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

El principal error del 'brexit' va ser un referèndum que decidia el futur del país sense conèixer, en absolut, quins resultats provocaria: si s’hagués sabut que la Gran Bretanya s’empobriria dubto que hagués triomfat el 'sí'. No és un tema menor. Per això, a Catalunya s’hauria d’exigir al Govern clarificació sobre les conseqüències, i no només econòmiques, de les decisions que planteja. Si estem entrant en una nova fase del conflicte, que hauria de portar a la declaració unilateral d’independència, caldria discutir sobre el futur que espera a les actuals generacions.

Puc entendre que Torra, Puigdemont o Comín no tinguin dubtes, i que la independència fos per a ells un bé superior que bé valdria el sacrifici econòmic i social de tota una generació. Però no crec que aquesta posició sigui majoritària, fins i tot al món independentista. En una democràcia, tots tenen dret a proposar les opcions que considerin pertinents. I, per descomptat, la independència n’és una de perfectament defensable. Però una democràcia madura, i a Catalunya crec que hauríem d’exigir que ho fos, les grans decisions s’han de prendre amb la informació precisa. El Govern ens hauria d’informar, perquè el futur no és només seu. És de tots.