Instal·lats en una situació sense sortida

Emocions. Enganys. Exaltació. Mitges veritats. Mentides. Pedro Sánchez acusa l’independentisme catalàPedro Sánchez acusa l’independentisme català de mobilitzar i convèncer sota aquests paràmetres, "igual que la campanya del ‘brexit’”. El president compara els dos moviments,l’independentisme  i els ‘brexiters’,dient que utilitzen les mateixes narratives d’engany i fetge, d’apel·lació als sentiments i les emocions. La mateixa setmana, Quim Torra lloa el procés d’independència eslovè Quim Torra lloa el procés d’independència eslovècom a model per a Catalunya deixant a l’aire la idea que "si es vol, es pot", i que per tant, falta voluntat ferma i determinació. Ni Catalunya és el ‘brexit’ ni tampoc és Eslovènia.

Moguts pel cap, el cor o els intestins

A la majoria de britànics els va semblar que la pertinença a la Unió Europea no els beneficiava suficient i van votar a favor d’abandonar-la. El referèndum del ‘brexit’ va ser un mecanisme democràtic que la ciutadania del Regne Unit va exercir i, com a tal, ara els seus líders polítics han d’obeir el mandat i portar el país fora de la Unió. Si els votants ho van fer moguts pelcap, pelcor  o pelsintestins, si van encertar o es van equivocar; si ho van fer per raons legítimes o per raons èticament reprovables, en realitat importa poc, donat que el joc democràctic és aquest: no exercir cap mena de paternalisme irespectar el que la població –de manera més o menys informada– decideixi lliurement.

Té raó Sánchez quan assegura que una part de la narrativa sobiranista apel·la en molts casos alssentiments, a l’exaltació de trets culturals o socials comuns i en la ideologia o símbols compartits. Res que no facin altres moviments nacionalistes o sobiranistes o els mateixos partits espanyols. Però no ho fa tot l’independentisme, com tampoc ho fan tots els partits d’àmbit estatal. Per tant, si Catalunya fos el ‘brexit’,els líders catalans haurien de persistir en el camí cap al sobiranisme, ja que és el mandat que la societat, encertada o equivocadament, de forma legítima o reprovable, ha donat. Amb prou majoria com per governar, la qual cosa és el que dicten les nostres normes. És la política, estimat. 

Notícies relacionades

Torra adverteix els CDR: "No es poden atacar els cordons policials"

Espanya demana una reunió a Eslovènia amb motiu de la visita de Torra

En segon lloc, no hi ha una via eslovena per la simple raó que Eslovènia no va decidir de forma autònoma que la seva independència fos més ràpida i amb menys morts que les de Croàcia o Bòsnia i Hercegovina. Tampoc existeix com a model de procés de ruptura, perquè el marc que oferia l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia no és el mateix que ofereix Espanya. Les sis repúbliques que formaven l’antiga Iugoslàvia ho feien de forma federal i fins i tot així els conflictes armats es van succeir a mesura que s’anaven declarant independents i les poblacions eslovena, croata, bosniana i kosovar van prendre les armes contra l’Exèrcit iugoslau.

En cas d’existir, la via eslovena diferiria bastant del dejuni pacífic. Per tant, els dos líders posen de manifest que seguim en una situació sense sortida, on l’independentisme es debat entre la via pacífica i la contundència més gran i l’Estat es mou entre el diàleg amb condicions i límits o la coerció i control de forma autoritàries.