Informació i secret professional

La resolució judicial d’ordenar la requisa del mòbil i l’ordinador de dos periodistes de ‘Diario de Mallorca’ i Europa Press per investigar una filtració sobre 'cas Cursach' planteja la qüestió de l’abast i els límits del dret al secret professional. Segons la premsa, la decisió s’ha pres amb la finalitat d’indagar els llaços que podrien unir aquest empresari del lleure nocturn amb la policia local de Palma. Les seves activitats estan sotmeses a secret de sumari.

El dret al secret professional és un dret fonamental reconegut per la Constitució que disposa d’eficàcia directa. Això vol dir que, tot i que manqui encara d’una llei orgànica que el reguli, pot ser al·legat directament davant d’un jutge. El seu objectiu és preservar el dret del periodista a no divulgar les fonts fetes servir per difondre la informació.

A diferència, per exemple, del secret professional del metge o de l’advocat, en el cas del periodista el secret obliga a la discreció sobre l’origen de la notícia i, no, sobre la informació mateixa. Al contrari, en el cas del metge o de l’advocat el secret s’ha de guardar sobre la informació que li transmet el pacient o el seu client, fruit de la relació de confiança amb el professional que l’atén.

El secret professional del periodista és un dret. I, a més, és un deure deontològic, d’ètica professional, que ve exigit per tots els codis privats de la professió. Però no és un deure jurídic. El periodista pot renunciar a al·legar-lo. Però el preu és perdre la seva credibilitat. Perquè el sentit d’aquest dret vinculat al dret fonamental de comunicar i rebre informació veraç (article 20.1 de la Constitució) és assegurar el dret del públic a ser informat.

Com tantes vegades ha recordat el Tribunal Constitucional, és garantia d’una opinió pública lliure. Sense disposar de seguretat sobre el dret a no difondre les fonts, la capacitat per obtenir informació veraç es dilueix i, en conseqüència, el perjudici és col·lectiu. La societat ja no disposaria d’informacions sobre qüestions especialment sensibles i controvertides. Les fonts quedarien encegades.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Naturalment, el dret al secret professional no atorga al periodista una patent de cors per publicar qualsevol cosa. La condició per al seu ús responsable és que la informació hagi sigut obtinguda amb diligència professional, és a dir, que hagi sigut contrastada degudament, tot i que, fins i tot, pugui contenir errors. Per fer-ho, és necessari que el professional de la informació disposi de garanties sobre la integritat dels instruments de què es dota per obtenir-la. En l’actualitat, per exemple, el mòbil i l’ordinador.

El fet que la investigació judicial estigui sotmesa a secret de sumari no és un obstacle perquè el periodista pugui obtenir-la lleialment fora de l’àmbit judicial i, en el seu cas, difondre-la. Així ho va reconèixer el Tribunal Constitucional des de la seva sentència 13/1985 ('cas Última Hora'). Per tot això, el cas dels periodistes mallorquins ofereix clars indicis de vulneració del seu dret al secret professional.