Equació impossible en el 'brexit'

El mateix marc de sortida fixat per May impedeix a la UE oferir una cosa millor al Parlament britànic

Cada vegada queda menys marge per evitar que el Regne Unit abandoni de forma caòtica Europa

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp46246012 british prime minister theresa may arrives at a european uni181213134654

zentauroepp46246012 british prime minister theresa may arrives at a european uni181213134654 / FRANCOIS LENOIR

Les estrictes condicions de sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) fixades per la mateixa ‘premier’ britànica, Theresa May, han impedit els Vint-i-set oferir en la cimera europea alguna cosa més que una declaració política de bona voluntat. A l’inici del 'brexit', May va fixar com a condicions: la sortida del Regne Unit del mercat únic europeu i de la unió duanera i la recuperació del control total sobre la immigració, és a dir, el rebuig frontal de la llibertat de circulació i establiment de persones vigent a la UE. Això últim implica automàticament la pèrdua també del dret a les altres tres llibertats de la UE: la lliure circulació de béns, serveis i capitals.

Les negociacions de Londres amb els Vint-i-setdurant els últims divuit mesos han estat condicionades per aquestes línies vermelles i la falta de claredat de les canviants demandes britàniques. "Els nostres amics del Regne Unit han de dir què és el que volen, en lloc d’estar preguntant què volem nosaltres", va resumir en la cimera el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Londres no sembla comprendre que la UE no pot concedir a un futur país extracomunitari un tracte privilegiat igual o millor que el que reben els estats membres.

En la cimera, May no ha aconseguit els objectius impossibles a què aspirava: el reajustament del ja pactat i tancat Acord de Retirada del Regne Unit de la UE o un compromís legalment vinculant per limitar l’abast del punt més polèmic per als parlamentaris britànics, la xarxa de seguretat pactada per evitar el restabliment d’una frontera física entre Irlanda i Irlanda del Nord incompatible amb els Acords de Pau de Divendres Sant de 1998. Els Vint-i-set van reiterar que aquest és el millor acord que la UE pot oferir, atès el marc fixat per Londres, i que la negociació del tractat de sortida va quedar conclosa al novembre i no es reobrirà.

La ‘premier’ britànica només va transmetre en la cimera desorientació i inseguretat a uns Vint-i-set cada vegada més exasperats, amb peticions inacceptables, respostes confuses a les preguntes dels altres líders i sense convèncer que pugui ratificar el tractat de sortida al Parlament. El primer ministre holandès i tradicional aliat del Regne Unit, Mark Rutte, va expressar la seva preocupació per l’enorme desconfiança britànica i que aquesta pugui desaprofitar les negociacions sobre la futura relació amb la UE. Un altre aliat britànic, el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, va criticar que el Govern conservador no hagués pactat prèviament una posició nacional amb els altres partits abans d’iniciar les negociacions amb la UE.

La declaració política de bona voluntat dels Vint-i-set en la cimera no alterarà l’aritmètica parlamentària britànica, en què May no té una majoria per aprovar l’Acord de Retirada de la UE, té en contra un terç del seu propi grup conservador i l’oposició socialista maniobra per forçar una moció de censura i la convocatòria d’eleccions anticipades.

O acord o caos

May sembla determinada a esgotar els terminis per no deixar marge temporal a cap alternativa política diferent i forçar l’aprovació de l’acord de sortida a la Cambra dels Comuns el 21 de gener sota la disjuntiva del seu acord o el caos. La 'premier', no obstant, subestima l’atracció pel caos que senten els diputats del seu grup partidaris d’un 'brexit' dur, ja que, de forma irracional, consideren que la millor solució per al Regne Unit seria una sortida sense acord, malgrat que tots els estudis econòmics indiquen el contrari.

Notícies relacionades

El Govern britànic i el Banc d’Anglaterra van admetre al novembre que una sortida sense acord podria causar una caiguda del PIB per càpita de fins al 10%. Més del 44,5% de les exportacions britàniques van al mercat europeu, mentre que només el 6,6% de totes les exportacions dels Vint-i-set tenen com a destí el Regne Unit, segons Eurostat.

A tres mesos de la sortida efectiva del Regne Unit de la UE (la mitjanit del 29 de març), els marges de maniobra s’estan evaporant. La UE i els Vint-i-set han començat a accelerar els plans de contingència per esmorteir l’impacte del cada vegada més probable 'brexit' caòtic. Un eventual segon referèndum, sobre el qual no hi ha consens al Regne Unit i que podria desencadenar un greu conflicte sociopolític intern, no podria es celebrar abans de la prevista data de sortida, la qual cosa obligaria a suspendre el procés del 'brexit', amb l’obstacle afegit de les eleccions europees al maig, en les quals ja no hi ha escons per als britànics. De moment, l’únic clar és que al gener o al febrer hi haurà una cimera europea d’emergència sobre el 'brexit'.