Ciutadans de Catalunya

Hem assistit al Congrés a un tens debat sobre dues greus qüestions: el ‘brexit’ il’independentisme  català. Com deia el president del Govern, Pedro Sánchez, tots dos “caminen per vies paral·leles i amb retòriques similars”, amb un relat de greuges inventats i magnificats per la manipulació. En els dos casos es pretén forçar la població a prendre decisions binàries... Aquí i allà, hem assistit a l’exaltació d’un grapat detòpics, revestits denostàlgia del passat. I sempre al servei de la retòrica del‘nosaltres davant ells’.

En contrast, recordo Josep TarradellasJosep Tarradellasdient des del balcó de la Generalitat: “Ciutadans de Catalunya, ¡ja soc aquí!” El president va dir‘ciutadans’, un concepteinclusiuidea fundacional de la Revolució francesa. Ciutadans, lliures, iguals i fraternals. Ciutadans per elecció. Ciutadans de Catalunya.

La crida a ‘un sol poble’ de l’Assemblea de Catalunya 

Aquesta referència prové de la mateixa formulació de l’Assemblea de Catalunya, i del debat intel·lectual que va construir el concepte de catalanisme que englobava diferents sensibilitats de la societat catalana. Una idea sintetitzada en la crida a“un sol poble”que ara s’utilitza per referir-se només a una part dels catalans.

Elcatalanismeha sigutl’espai majoritari comúde la política catalana fins al 2012. Per al catalanisme, la nació són els ciutadans que comparteixen una comunitat de valors, la nació cívica, inclusiva i solidària, mentre que els independentistes creuen que considerar-se una nació els dona dret a la secessió, el que no reconeix cap ordenament jurídic, ni el de la Constitució, ni l’europeu ni l’internacional.

L’independentisme ha tingut l’encert d’una idea, un missatge, una comunicació, unargumentari comú sense fissures aparents, almenys fins ara. Lluny de ser transversal, ha homogeneïtzat el seu espai enun bloc del 47% excloent de la resta. En canvi, elsno independentisteshan seguit amb les seves diferències ideològiques i les seves diferents tradicions. Quatre missatges, quatre programes, que en comunicació política equivalen a unsoroll inaudible.

Per arribar a la secessió, l’independentisme necessitava fer saltar pels aires els ponts del catalanisme transversal. I a aquesta tasca s’ha dedicat amb afany durant aquests anys.

I lapolítica com a confrontacióes torna binària, no hi ha matisos possibles. Blanc o negre, independentista o unionista, 1-O, és a dir,frontisme. Aquesta estratègia ha tingut les seves conseqüències, sent la més greu lafractura social.

L’afebliment de l’espai catalanistaens ha conduït al que estem vivint: ladivisióde Catalunya, que cal evitar que arreli definitivament en els esperits i faci impossible la convivència.

Afortunadament, prenent distància del soroll i dels silencis,l’espai central que ha sigut el catalanisme existeix, perviu, i ha de recuperar la majoria social a la política catalana. Dels dos milions de votants d’opcions independentistes, molts són independentistes conjunturals que podrien canviar d’opinió i d’opció si se’ls planteja la possibilitat d’una reformad’Espanya en la qual hi participi Catalunya.

Per aconseguir-ho,la paraula clau és i sempre serà el diàleg.Només així es podran construir acords entre els quals mantenim posicions diferents sobre el futur que desitgem per al nostre país. Però, en canvi, hem assistit a l’increment de la tensió per evitarel diàleg obert pel nou Govern socialistapel nou Govern socialist, per mantenir cohesionat un espai que es fragmenta dins del bloc sobiranista. I amb absurdes comparacions ambl’experiència eslovena, que el mateix primer ministre d’aquest país s’ha encarregat de rebutjar primer ministre d’aquest país, i una estèril insistència en una via unilateral que no porta enlloc. Alguns que reconeixen ara que ni tan sols tenen majoria social, en el seu moment la van recolzar amb entusiasme. D’altres la continuen proposant per tot Europa. 

D’altra banda, com va dir el president Sánchez, “es culpabilitza un tercer mentre s’obvien les responsabilitats pròpies en lesretalladeseneducaciói ensanitatque erosionen la cohesió social i la confiança en les institucions”, i es vol rebutjarun Pressupost que contribueix a revertir-les.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El reconeixement per part de l’independentisme de la Catalunya que no pensa com ell seria el primer pas per recuperar la convivència i el diàleg entre Catalunya i el conjunt d’Espanya.

I tornar al “Ciutadans de Catalunya”. A ser altre cop “un sol poble” en una “Catalunya gran, oberta i inclusiva”.