Vox: ¿pacte de govern o aïllament?

¿Quina opció pot erosionar més el potencial creixement de Vox: pactar un govern amb aquesta formació o aïllar-la de la resta de partits mitjançant un 'cordó sanitari'? Aquesta disjuntiva que es planteja a Andalusia no té resposta clara, perquè avui la formació ultradretana, sigui quina sigui l’opció presa, es beneficia de les dinàmiques polítiques que imperen en aquesta comunitat.

D’aquesta manera, si es decideix excloure Vox amb un 'cordó sanitari' que la margini de la política institucional, aquesta formació no perdrà res quedant-se en l’oposició. El cèrcol possiblement donarà ales al seu discurs que afirma que els seus rivals conformen una oligarquia de partits només preocupada per grimpar. Alhora, si el PP i Cs aconsegueixen la Junta amb l’abstenció del PSOE, Vox denunciarà que no hi ha un canvi real. I, si les dues forces finalment no canvien el Govern andalús després d’haver-s’hi compromès durant la campanya, Vox clamarà contra la traïció del que anomena l’“arlequí taronja” (Cs) i la “dreteta covarda” (PP).

Influència amb un discurs bel·ligerant

En el cas de pactar el PP i Cs amb Vox, aquest partit serà decisiu al Parlament per mantenir la majoria de dreta i, malgrat ser minoritari, podrà condicionar la política del Govern. A més, amb aquest acord sembla poc probable que Cs i el PP puguin desactivar Vox, pensant que aquesta formació temperarà el seu discurs al ser copartícip de l’Executiu. Aquest protagonisme més aviat estimularà el seu afany d’exercir influència política recorrent a un discurs bel·ligerant.

En canvi, Cs i el PP poden sortir perdent per dos motius. D’una banda, perquè gran part dels sufragis de Vox procedeixen del PP i, en menor grau, de Cs. Amb aquest context, un acord entre les tres forces pot facilitar aquesta fuga de vots si es crea la percepció en els votants que no existeixen fronteres ideològiques clares entre aquestes. I per a Cs pot tenir un gran cost si el seu vincle amb Vox l’estigmatitza com a dretà i perd capacitat d’establir futurs pactes amb el PSOE. No sorprèn, doncs, el rebuig a tal acord de Manuel Valls i del líder dels liberals europeus, Guy Verhofstadt, perquè coneixen els estralls polítics que causa la ultradreta.

De l’altra, Vox és constitucionalista en la mesura que actua en el marc de la Carta Magna, però pretén canviar-la de manera qualitativa: sense anar més lluny, desitja liquidar el Tribunal Constitucional i les autonomies i ni tan sols la Corona té continuïtat garantida. El dirigent de Vox, Santiago Abascal, afirma a ‘Hay camino a la derecha’ (2015) que recolza la Monarquia a l’afavorir la unitat d’Espanya, però amb reserves: “Yo soy español. Ni monárquico ni republicano. [...] España, su soberanía y su unidad están por encima de la monarquía, de la república, de la Constitución y de la democracia”. Més diàfan no pot ser. Per aquesta via, el PP i Cs poden crear equívocs sobre el seu constitucionalisme a l’alinear-se amb un partit que pretén donar a la Carta Magna un planxament que la farà irreconeixible. En aquest sentit, si les dues forces accedissin a desmantellar Canal Sur o a tornar competències autonòmiques, com suggereix Abascal, l’Estat de les autonomies que consagra la Constitució aniria camí de ser un Estat a seques. No sembla que això beneficiï el PP i Cs, que poden semblar claudicants davant de Vox.

Pescar a les aigües de la protesta

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Finalment, els resultats dels comicis andalusos revelen un escenari propens a la insurgència política del qual Vox és la seva manifestació més clara. En aquestes eleccions només el 47,6% del cens electoral ha optat pels quatre grans partits (PSOE, PP, Cs i AA). Això implica una significativa crisi de representativitat, visible en diversos aspectes: una alta abstenció (41,3%), l’ascens sobtat de Vox (10,9%), un augment del vot blanc i nul (3,7%) i també del recolzament al PACMA, que duplica els seus sufragis del 2015 (del 0,8% passa a l’1,9% del vot). Aquesta formidable insatisfacció sembla oferir un ric calador als qui, com Vox, pesquen a les aigües de la protesta.

En síntesi, no hi ha solució fàcil al nus gordià andalús, perquè no es resol incorporant Vox a un pacte de govern ni tampoc aïllant-lo. Una copla famosa expressa bé aquesta situació: “Ni contigo ni sin ti / tienen mis males remedio; / contigo, porque me matas / y sin ti, porque me muero”. I és que resulta difícil manejar políticament Vox, perquè la ultradreta és immanejable. Més aviat aquesta maneja els seus companys de viatge (només s’ha de mirar a Itàlia). Els qui estiguin valorant pactar amb Vox haurien de prendre bona nota d’això.