Els Mossos, al marge del debat polític

Alguns han relacionat, de forma intencionada, el conflicte laboral obert en el cos de mossos d’Esquadra des d’una vessant política. Res més lluny de la realitat. Per entendre la situació cal anar al moment en que es va prendre la decisió política d’avançar el procés de substitució i finalitzar el desplegament territorial, sense haver completat la totalitat de la plantilla prevista.

A conseqüencia d’aquest fet, les condicions laborals dels mossos s’han anat degradant fins a ser un dels cossos policials amb més flexibilitat horària i pitjors condicions laborals, malgrat alguns ens hagin posat com a referent de forma interessada.

Actualment la plantilla del cos es troba en situació límit, amb 1.800 agents per sota dels 18.300 previstos per la Junta de Seguretat l’any 2006 per a poder exercir les seves funcions en tot el territori. A més, des de l’any 2012 hi ha hagut una reducció constant dels efectius a causa dels agents que deixen el cos per tal d’obtenir unes millors condicions laborals a l’empresa privada o en altres cossos policials.

Casi 700 agents han deixat el cos des de l’any 2012. Agents formats i amb experiència que han passat a servir en cossos de policia local, principalment.

Més càrrega de feina

L’any 2012 la plantilla comptava amb 17.160 agents i al març de 2018 amb 16.495. És fàcil entendre que, per a poder garantir mínimament el servei públic de seguretat, aquest dèficit de 1.800 efectius s’ha hagut de suplir amb l’augment de les hores de treball, la flexibilització de les jornades i una major càrrega de treball per a cadascun dels membres d’aquest cos, especialment els uniformats, els que estan a primera línia. Cal dir alt i clar que el desplegament dels mossos d’Esquadra s’ha portat a terme gràcies al sobreesforç personal dels agents i, per la manca de conciliació, les seves famílies.

Es podria parlar d’un col·lapse, anunciat per totes les organitzacions sindicals des de fa anys. Però un altre error del Departament d’Interior ha estat considerar els sindicats com un contrapoder, enlloc d’un aliat per a la correcta gestió dels recursos humans.

Ara, aprovada la jubilació anticipada de les policies locals, hi haurà molta més oferta de places en aquests cossos i més agents ja formats abandonaran el cos. La promoció de 500 agents que actualment hi ha a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya no només no solucionarà el dèficit d’efectius, sinó que amb prou feines pal·liarà la fugida d’agents cap als cossos de policia local, cercant unes millors condicions laborals.

Cap altre col·lectiu de la Generalitat va ser mobilitzat a treballar més de 16 hores diàries durant més d’una setmana després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els mossos tenim un gran compromís amb els ciutadans. Posem en risc la nostra vida per a protegir la dels altres i cal que la societat entengui que aquest compromís ha de ser recíproc, bidireccional. El cos mereix un reconeixement que no pot ser basat únicament en les paraules, sinó que ha de venir implícit en unes condicions laborals dignes i, per tant, millorar significativament les actuals.

Els mossos, entre altres qüestions, demanem el compliment d’un acord signat l’any 2008 per eliminar la desigualtat amb els altres col•lectius especials de la Generalitat. Aquest acord signat amb el Departament d’Interior havia de garantir una equiparació que mai s’ha produït. És la legítima reclamació d’un deute històric per a començar a dignificar les condicions laborals dels agents.

Altres treballadors públics ja han arribat a acords amb el Govern, després d’haver exercit seu dret a vaga –que els policies no podem exercir- o de les mobilitzacions com la del passat dia 28 de novembre, a les portes del Parlament de Catalunya, on els meus companys van ser vexats en ser escopits, insultats i colpejats, veient-se obligats a retrocedir per tal d’evitar un mal major, amb l’intolerable silenci dels responsables polítics.

Absoluta neutralitat política i imparcialitat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els agents s’han sentit menystinguts pels responsables polítics i qüestionats per l’opinió pública, obviant la gran feina que dia rere dia fan al carrer, servint i protegint al ciutadà, complint les funcions que tenim encomanades amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, tal i com ens obliguen el Codi Ètic, aprovat l’any 2015, i la Llei de Policia de Catalunya.

Els mossos som la Policia de Catalunya i com a policia integral demanem que ens deixin fer la nostra feina i se’ns deixi al marge del debat polític, que no fa altra cosa que posar en dubte la nostra professionalitat.