Finançament de la investigació i avenços científics

Diumenge passat es va celebrar a Catalunya La Marató de TV-3, que recapta fons per sensibilitzar la societat i per impulsar la investigació biomèdica en diferents malalties. Cada any, els fons van destinats a grups d’investigació que se centren a avançar en el coneixement i tractaments de malalties concretes; aquest any era el cinquè en què la recaptació es dedica a la investigació sobre el càncer.

La Marató va començar el 1992 per fomentar la investigació contra la leucèmia i aquell primer any va aconseguir recaptar un total de 1.230.128 euros. La quantitat de diners ha anat augmentant, més o menys de manera progressiva, fins a arribar a quantitats que superen els 10 milions d’euros. Aquest any la xifra aconseguida és de 10.715.430, però, segurament, la recaptació continuarà augmentant perquèles aportacions es poden fer fins al 31 de març.

La meva impressió és que, en general, molta gent està sensibilitzada sobre la importància de la investigació per fomentar nous tractaments que ajudin a millorar el pronòstic d’aquestes malalties. Desafortunadament, el càncer és una de les malalties que està més estesa als països desenvolupats... prova d’això és que pràcticament tots tenim familiars o amics que lluiten per superar la malaltia. De tota manera, també conec gentescèptica amb aquest tipus d’esdeveniments(com La Marató) amb dos arguments principals: la investigació biomèdica ha de ser finançada amb diners públics i els diners invertits en investigació i desenvolupament (R+D) no es tradueixen en descobriments i es perden pel camí.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per això em proposo comprovar si hi ha evidència científica quela inversió en R+D és útilper avançar en el tractament de les malalties i sobre la relació entre la inversió pública i la privada. Per això em centraré en el cas dels EUA, que és on hi ha més evidència sobre aquests efectes. Els estudis realitzats a les dècades dels 80 i 90 mostren que el nombre de publicacions científiques de rellevància augmenta en 10 per cada milió d’euros addicionals invertits en R+D. L’últim estudi publicat utilitza dades més recents, de 1990 al 2009, i se centra en l’àrea de química. Els efectes són fins i tot més grans: cada milió de dòlars definançament addicional en R+D es tradueix en 19 articles científicsrellevants addicionals.

També és important remarcar que la majoria d’estudis conclouen que el finançament privat actua com a complement (i no com a substitut) del finançament públic. Òbviament, som els investigadors i la societat en general els que hem de ‘controlar’ que esdeveniments com La Maratóno fomentin restriccions en el finançamentde la investigació per part del sector públic, però crec que val la pena no renunciar a cap font de finançament perquè, com hem vist, són realment catalitzadores del ritme d’avenç científic que és, en definitiva, el que determina les nostres possibilitats de superar les malalties greus.