Adeu 2018

Gairebé sense adonar-nos-en ha arribat. El Nadal ja està aquí. Hem devorat gairebé l'any per complet a tota velocitat. Dotze mesos en què potser hàgim pogut aprendre algunes coses i hàgim desfet una part del camí en unes altres. Un 2018 en què vam veure per primera vegada sortir al carrer milions de dones de totes les generacions, de condicions i orígens molt diferents. Dones que van somiar que potser aquest seria l'any del canvi, però que l'acabaran escoltant com es qüestiona aquest sentiment tan transversal i desitjat com és la igualtat. L'any en què més vam haver de consultar el diccionari per tornar a explicar altre cop que el feminisme és només això. Res més. I res menys.

S'acaba el 2018 i una altra paraula ha tornat però no sabem si ho fa per quedar-se: diàleg. I el desig que no sigui un terme proscrit, però que tampoc no sigui prostituït pels qui volen treure-li rendibilitat quan el vent bufa a favor. I què es pot dir de l'humor aquest any. D'aquest exercici de persecució absurd i perillosíssim que hem viscut. Aquesta involució que crec que ens continuarà obligant a explicar una i mil vegades que, encara que no ens faci gràcia, un acudit és un acudit. Res més. I res menys.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El 2018, l'any en què vam tornar a deixar abandonats a la seva sort milions d'homes, dones i nens que fugien de la seva terra i intentaven arribar a Europa. L'any en què vam començar a veure com la política empàtica amb ells començava a castigar-se a les urnes al nostre continent mentre Donald Trump separava famílies al seu país gairebé sense despentinar-se. L'any en què algunes de les ONG més importants van haver de deixar de rescatar vides a la Mediterrània davant de l'assetjament dels mals oficials i dels que no entenen que “o se salva una vida, o es calla una mort”. 

El 2018 és l'any en què potser has rebut notícies dolentes i inesperades. Segurament ets entre els qui han perdut algú per una maleïda malaltia i t’han deixat una ferida immensa de la qual no saps si et podràs recuperar. Però potser també t'han passat coses bones. T'has enamorat, has tingut un fill o has tornat a la teva ciutat o poble després de molts anys vivint fora d'Espanya. O potser simplement ets d'aquelles persones que no necessiten fets extraordinaris per emocionar-se perquè en tens prou amb els petits detalls. D'aquelles persones que agraeix fins i tot una mirada amable en un encreuament fortuït. O ets d'aquelles persones que en aquest 2018 has demostrat que no t'espantes ni et rendeixes fàcilment. Que caus i t'aixeques al més dignament possible. Que t'equivoques i l’encertes gairebé amb la mateixa freqüència. D'aquelles persones que pensen, com avui em passa a mi, que se'n va el 2018 i que el 2019 malgrat tot i per tot val la pena continuar donant guerra.