Reforma, contrareforma i diàleg

De la mateixa manera que els salaris han de recuperar poder adquisitiu després d’anys de retrocés com a conseqüència de la reforma laboral, també les normes del mercat de treball s’han de normalitzar després d’una crisi. Abunda la precarietat, la temporalitat i un desequilibri entre patrons i treballadors en la negociació col·lectiva, en favor dels primers per obra i gràcia d’una reforma laboral aprovada el 2012 per l’Executiu de Mariano Rajoy, amb el vistiplau, per cert, de l’antiga CiU, parent no molt llunyana de l’actual PDECat. Eren altres temps, diran alguns, ja que avui aquesta força independentista sembla disposada a pactar amb el PSOE una contrareformaPSOE.

Una de les grans promeses de Pedro Sánchez va serl’abolició  de la reforma, tot i que després va anar aigualint la idea. Ateses les dificultats d’eliminar-la ha apostat més per una contrareforma parcial, a la qual les organitzacions de les patronals s’oposen rotundament. I no són les úniques. També el governador del Banc d’Espanya, Banc d’EspanyaPablo Hernández de Cos, que ho va dir d’una altra manera: millor no revertir-les. Considera que es poden afrontar determinats desequilibris, com la desigualtat creixent mitjançant ajustaments, sense necessitat de contrareformes.   

Totes aquestes reaccions van sorgir arran de les informacions sobre un preacord entre els sindicats UGT i CCOO i el Govern UGTCCOOper modificar alguns dels punts que es consideren més lesius de la reforma laboral del PP. La ira que va deslligar aquest anunci ha empès la ministra de Treball, Magdalena Valerio, a sortir a la palestra per negar que s’hagi segellat cap pacte. I a assegurar que es manté la intenció d’incorporar la patronal a la negociació. 

És evident que neix més fràgil un acord que no inclogui les tres parts, és a dir, els representants dels treballadors, l’Administració i els qui contracten els primers. És, de fet, el que coneixem com a diàleg social, i al qual tant apel·len totes les parts i que el president de l’Executiu central s’esforça a destacar com a tret de tots els àmbits de les seves polítiques, de l’econòmica a la territorial.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Però també hi ha d’haver voluntat i ganes veritables de negociar per trobar punts de trobada. Ho dic perquè està bé apel·lar al diàleg i a l’acord, sempre que no sigui un estratagema d’una de les parts per demorar o frenar qualsevol canvi. I sembla que la patronal CEOE preferiria aprofundir en la reforma laboral vigent més que rebaixar-la.

En aquest context, després del pròxim consell de ministres, que serà l’últim de l’any, es veurà si el Govern té voluntat veritable de llançar senyals que vol canviar punts de la reforma, fins i tot sense l’aval de la patronal, o si, al contrari, opta per esperar amb el risc d’exasperar els sindicats i una part dels seus potencials votants.