Quim Torra i l'assalt a 'El Be Negre'

El 16 de maig del 2012 el senyor Quim Torra va publicar un article a 'El Punt Avui', titulat 'Que qui la FAI la pagui'. En aquest article, curull de tòpics reaccionaris contra la revolució llibertària del 36, que casen perfectament amb l'autor de l'article i el seu pensament nacionalista, sectari i burgès, afirma coses que no són certes. O que no són tota la veritat.

El senyor Quim Torra hi enalteix "el gran periodisme català (casolà) del diari 'La Publicitat', la revista 'Mirador' i el setmanari humorístic 'El Be Negre'". El que el senyor Quim Torra no ens diu és que Josep Maria Planes, periodista de 'El Be Negre', va patir la violència dels independentistes catalans del moment. No ens diu tota la veritat quan afirma que només va patir el rebuig de la FAI. Rebuig que tampoc no ens explica que responia a les difamacions de gangsterisme, llançades contra el moviment llibertari. El senyor Quim Torra oblida dir-nos que Planes i 'El Be Negre' van patir la persecució dels nacionalistes radicals de les Joventuts d'Esquerra Republicana id'Estat Català  (JEREC).

Desfilada marcial a Montjuïc

El 22 d'octubre de 1933, vuit mil milicians uniformats de les JEREC van desfilar marcialment a Montjuïc, imitant el model nazi-feixista. Vestits amb camisa verda, pantalons foscos de pana, corretjams de cuir i botes folrades de ferro, van escoltar en formació militar els discursos de Miquel Badia, de Josep DencàsMiquel Badia Josep Dencàs (segons la 'Soli' -el diariSolidaritat Obrera-, ridícul imitador de Hitler) i del tan manipulat com ambicióspresident Macià. La desfilada va provocar l'endemà un encès debat al Parlament, que va rebutjar tals manifestacions totalitàries, encara que tot va quedar en pura xarlataneria i una sorprenent passivitat.

El 24 d'octubre de 1933, un escamot va assaltar a punta de pistola la impremta del setmanari humorístic 'El Be Negre', dirigit per Josep Maria Planes, i va provocar alguns desperfectes, mentre destruïen els cinc o sis mil exemplars de la revista en curs d'impressió. No es va detenir ningú; el redactor que havia ofès alguns dirigents d'ERC i d'Estat Català va fugir a un país llunyà. El propietari de la impremta va presentar càrrecs per vandalisme contra el confés participant en l'assalt, el 'senyoret' Jaume Aiguader (fill de l'alcalde de Barcelona i dirigent d'ERC amb el mateix nom), que havia estat al capdavant, amb el seu oncle Artemi, de l’escamot dels 15 assaltants del setmanari. La 'Soli' va advertir que si els escamots els atacaven es defensarien adequadament, molt lluny de la passivitat demostrada per 'El Be Negre'.

En els mesos següents,l'emulació feixista dels escamots es va aplicar a rebentar vagues i boicotejar els mítings dels partits rivals. Alhora, Badia i Dencàs van passar a controlar els ressorts efectius de Governació i Ordre Públic. Mentrestant, els massius mítings confederals promovien la campanya abstencionista de la CNT. La guerra social seguia el seu curs.

Notícies relacionades

Les dues cares dels germans Badia

Per un turisme sostenible i raonable

Assumides, entre finals de 1933 i finals de 1934, les competències d'Ordre Públic, traspassades al Govern de la Generalitat, el binomi Dencàs-Badia va desplaçar al nacionalisme més moderat de les àrees d'Ordre Públic. Josep Dencàs, de la Conselleria de Governació, i Badia, a Comissaria, van imposar una política repressiva anticenetista, de signe feixista i racista. Van intervenir decisivament en les vagues del transport per intentar trencar-les; van maltractar i van torturar metòdicament els sindicalistes detinguts a comissaria, van incrementar la persecució contra els grups anarquistes d'acció i van aplicar abusivament la vigent llei de “vagos y maleantes” contra l'organització i les accions dels aturats. Fins i tot van arribar a revitalitzar el Sometent i van fomentar l'organització i armament dels escamots, milícia catalanista, com organitzacions paramilitars anticenetistes.

La CNT i la insurrecció de 1934

Els fets del 6 d'octubre de 1934, i la consegüent dissolució del govern de la Generalitat pel Govern central, van trencar una dinàmica que conduïa, probablement, a una confrontació similar a la dels anys del pistolerisme. Encara es pregunta per què la CNT no va participar en la insurrecció del 6 d'octubre de 1934, dirigida per aquest govern antiobrer? El senyor Torra està condemnat a no entendre la realitat social catalanano entendre la realitat social catalana, ni la d'ahir ni la d'avui.