Delictes contra la infància
On són els polítics quan més se'ls necessita
Es pot acabar aquesta legislatura amb una infància més protegida. Aquí i ara demanem que sigui la prioritat de líders i partits
14/09/2016. Leganes, Madrid. Vero y sus hijos durante un reportaje después de clase. Pablo Blázquez / Save the Children. /
L’últim any, almenys 21menors d’edat van morir de forma violenta a Espanya. Un de cada dos delictes contra la indemnitat sexual denunciats afecten menors de 18 anys; ho diuen les dades del Ministeri de l’Interior del 2017. Aquestes xifres reflecteixen també percentatges relativament alts en molts altres tipus de violència; en total, més de 38.000 denúncies per delictes contra la infància.
La minoria d’edat és un factor de risc davant la violència, i més encara si convergeix amb altres característiques personals com el gènere femení, la discapacitat, l’orientació sexual o la identitat de gènere, o la pertinença a alguna minoria ètnica.
No obstant, les nostres polítiques i lleis no atenen aquesta especial vulnerabilitat. En el cas específic delsabusos sexuals, es calcula que a Espanya només s’estan denunciant el 12% d’aquests delictes i que solen durar una mitjana de quatre anys abans que això passi. És a dir, durant quatre anys cap de les persones de l’entorn de la víctima menor d’edat és capaç de detectar-ho.
El moment de la veritat
Estem en un moment clau; un moment històric. El Govern actual va recollir el testimoni de l’anterior Govern i va continuar treballant en un esborrany de llei per erradicar la violència contra la infància. Si el compromís del president Sánchez es compleix, en el Consell de Ministres del 28 de desembres’aprovarà el projecte de l’Executiu i, en el millor dels casos, començarà la seva tramitació parlamentària al febrer.
Llavors arribarà el moment de la veritat. És fàcil posar-se el vestit per treballar per la infància, el difícil és deixar els interessos partidistes per aprovar una llei tan important com aquesta, que no només beneficiarà les víctimes de la violència sinó la societat en la seva globalitat. I dic això perquè tot penja d’un fil. Amb una legislatura atípica, tirar endavant la llei requerirà molta visió d’estat. El gran dubte és si els quatre principals partits seran capaços d’anteposar l’erradicació de la violència contra la infància al joc preelectoral gairebé permanent.
És veritat que el temps corre en contra nostre: les tramitacions poden enrocar-se en ampliacions de terminis interminables, i llavors les víctimes seguiran interminablement esperant que hi hagi un acord. Necessitem la mateixa determinació política que va ser capaç de reformar la Constitució en menys d’un mes el 2011, quan es va introduir el límit del dèficit.
Per aconseguirl’acord unànime de tot l’arc polític no se m’ocorre cap altra raó tan poderosa com garantir entorns sense violència per als nens i les nenes. Farà falta generositat, col·laboració, vocació de servei públic i visió d’Estat que permetin una tramitació àgil, la reducció de terminis i la recerca d’acords que anteposin abans que res el que sigui el millor per a la infància. Si no es tramita amb urgència, si els partits intenten fer d’aquesta tramitació una batalla política, l’escenari d’unes eleccions primaverals s’emortarà per davant de nou la possibilitat d’aprovar aquesta llei.
Notícies relacionadesSenyories, sí que es pot acabar aquesta legislatura amb una infància més protegida. Aquí i ara demanem que la violència contra la infància sigui la prioritat de líders i els partits.
*Directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància de Save the Children.
