Línies vermelles

Ja es van fer la foto. Les piruetes i contorsions de Ciutadans en les vigílies li van servir, a tot estirar, per acabar amb cruiximents, però el retrat de la sessió constitutiva de l’onzè Parlament d’Andalusia va ser el que es preveia, el que es va entreveure al 80% del recompte durant la nit electoral. La dreta ja ha sumat, va sumar aquest dijous, perquè arrenqués un temps absolutament inèdit a Andalusia en què ses senyories es van estrenar prometent i jurant, per la qual cosa es van dignar, que per a això els apuntaven els focus de la història. Potser per això van retrunyir els “Por España”, nets i secs, que Vox va pronunciar per primera vegada a la Cambra autonòmica, convertida en el laboratori de proves d’una aliança a tres en la qual Ciutadans, ara sí, ha decidit ficar-se.

I és que serà a Andalusia, des d’una tercera posició política, on el partit més votat de Catalunya s’estrenarà al cotxe oficial d’un govern autonòmic. Aspira a donar compliment al mandat històric de coprotagonitzar el canvi que mai arribava, l’alternança pendent que durant anys va alimentar el discurs de la suposada singularitat andalusa i que justifica ara l’operació en què s’ha embarcat Ciutadans. Aquesta gesta no està exempta de riscos. De moment, la missió taronja a Andalusia compta ja per endavant amb la campanya d’assetjament i demolició del conjunt de tots els PSOE, dels que es porten bé i dels que no se suporten, units per una qüestió de supervivència que passa per evitar que Albert Rivera continuï capitalitzant el descontentament dels votants socialistes a compte del debat territorial, que desconcerta i divideix el PSOE.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Albert Rivera podrà continuant pescant en els caladors tradicionals del PSOE després de la seva foto amb la ultradreta? El que li demanarà al votant de centre esquerra és que digereixi que el cordó sanitari que Inés Arrimadas imposa a Catalunya a l’independentisme no s’hagi plantejat a Andalusia per aïllar la ultradreta que dimonitzen els socis europeus d’Albert Rivera i el seu fitxatge estrella per a les municipals, Manuel Valls.

Malgrat la resistència a reconèixer l’evidència, en aquest pacte andalús no hi ha hagut línies vermelles. Ciutadans no les ha posat a Vox i aquest és el principal argument que el PSOE desplega des de fa setmanes per frenar la seva sagnia pel centre en benefici de Rivera. Serà la seva línia argumental en la precampanya en la qual ja estem, mentre molts en el partit s’encongeixen d’espatlles i es pregunten fins on podran portar el “no tot val” mentre la governabilitat d’Espanya continua pendent dels vots d’ERC i del PDECat. Aquest divendres es compleixen tres anys d’aquella resolució del Comitè Federal en la qual els afins a Susana Díaz van imposar a Pedro Sánchez les seves línies vermelles perquè no pogués ni tan sols negociar amb els qui qüestionaven la unitat d’Espanya. Aquell 28 de desembre, com aquest divendres, se celebrava el Dia dels Sants Innocents.