Ana Botella i el fons voltor Blackstone

Ana Botella, a través de l’Empresa Municipal de la Vivenda i el Terra (EMVS), va vendre el 2013, quan era alcaldessa, 1.860 vivendes públiques protegides –100 blocs de pisos– a dues societats de Blackstone, que es va consolidar al sector justament a partir d’aquesta fosca operació. A partir de llavors i amb altres maniobres, com la neteja d’entitats bancàries amb un gruix considerable de cartera hipotecària, el fons voltor va arribar a convertir-se en la primera immobiliària espanyola, amb un actiu d’uns 22.000 milions. 

Decisió immoral

En una ciutat com Madrid, que pateix d’habitatge públic, aquesta gestió municipal podia catalogar-se com a mínim d’immoral, pel fet de no destinar als ciutadans que ho necessitaven aquesta considerable quantitat de pisos protegits i entregar-los a un consorci privat i especulatiu. Però la sentència del Tribunal de Comptes, que obliga Ana Botella i set alts càrrecs del seu govern a pagar 22,7 milions d’euros per haver venut per sota del preu de mercat, certifica a més que l’operació va ser del tot irregular, sense l’obertura de plecs i sense un procediment amb publicitat ni una taxació fiable, ni estudis tècnics, ni la garantia de lliure concurrència.

Una enorme quantitat de despropòsits per privilegiar l’especulació sense cap tipus de remordiment ètic. La defensa de l’exalcaldessa xifra la responsabilitat en un pla merament administratiu, però la investigació deixa en evidència una pràctica no només mesquina, sinó, també, punible.