Al comptat
¿És Cataluya com Veneçuela?
No convé que la privatització de l'antiga ATLL acabi en un arbitratge internacional
Planta dessalinitzadora d’Aigües Ter Llobregat al Prat. /
Alguns diuen que Catalunya és com Veneçuela. I no pel clima, la mida (és molt més gran) o el nombre d’habitants (cinc vegades més) sinó per la inseguretat jurídica. Sembla exagerat però el que passa amb l’antiga Aigües Ter Llobregat (ATLL), reconvertida per decret en ATL (perd una 'L’ i passa a estar controlada per la Generalitat), té mala pinta.
L’actual Govern va decidir que aquesta companyia, que controlala xarxa de subministrament de l’àrea metropolitana de Barcelona i altres comarques limítrofes, que sumen més de quatre milions d’habitants, tornés a ser pública, després que el Tribunal Suprem n’invalidés la privatitzacióTribunal Suprem . Va acabar així una batalla judicial que va començar el dia després del concurs el 2012 promoguda per l’altre licitador, Aigües de Barcelona (Agbar).
Res a objectar d’entrada. Una Administració té dret a tenir la seva pròpia estratègia, sempre que sigui legal. Una altra cosa ha sigut el desenvolupament del procés. Potser per entendre-ho calgui rebobinar sis anys i analitzar els despropòsits que van caracteritzar aquesta operació sota el Governd’Artur Mas. El que malament comença... L’embolic es va engrandir pocs dies després de la licitació perquè un ens de la mateixa Generalitat, al si de la qual hi havia dues visions oposades sobre a qui s’havia d’atorgar la concessió, va donar la raó a Agbar.
En tot cas, el problema avui és que el consorci, encapçalat per Acciona, té deures, una cosa inqüestionable, però també drets. Que una comissió de la mateixa Generalitat valorés com liquidar el contracte de gestió i determinés que, en lloc d’indemnitzar calgués cobrar del concessionari, és cridaner.
Tant que, després que aquesta companyia acudís als tribunals, la mateixa Conselleria de Territori ha admès que la concessionària té dret a rebre 53,86 milions en lloc de pagar 38 milions, com va establir inicialment. S’allunya molt dels més de 1.000 milions d’euros que exigeix Acciona, però ja situa el plet en un altre terreny. Probablement facilita que en algun moment hi hagi una negociació, tret que els tribunals donin la raó a l’empresa i paralitzin el traspàs de la gestió a mans públiques l’1 de gener.
Seria convenient resoldre l’embolic. En l’operació hi ha inversors forans socis d’Acciona en l’antiga ATLL, com el fons britànic Pioneer Point Partners, que han estudiat recórrer a algun arbitratge internacional si és precís. Això no seria positiu per a les inversions o futures operacions que es plantegi la Generalitat. Pot ser que Catalunya no sigui Veneçuela, o que no ho sembli fins ara, tot i alguns gestos, més que actuacions, del president Quim Torra i alguns consellers però sí que ha perdut credibilitat amb la privatització més important de la història de la Generalitat... ¿O era elnyapmés important?
