Mig any força productiu

L’últim Consell de Ministres de l’any ha sigut una demostració pràctica que quan hi ha voluntat política és possible adoptar mesures que fins fa només uns mesos abans es qualificaven gairebé d’impossibles. Fins i tot per part d’un Govern que, segons els seus adversaris, manca de representativitat i no té prou autoritat per decidir. Malgrat els seus febles recolzaments, l’Executiu de Pedro Sánchez ha pres moltes més decisions amb efectes pràctics en mig any que el Govern de Catalunya, que disposa d’un teòric suport parlamentari més fort, si es comparen els dos. 

Entre les mesures que poden tenir més repercussió hi ha la revalorització de les pensions aplicant un nou sistema de càlcul basat en la mitjana anual de l’IPC, que no és per si mateixaa una fórmula automàtica, però sí que estableix un sistema més racional que una arbitrària decisió política. Els sindicats continuen exigint al Govern que derogui la reforma del sistema de pensions imposada pel PP el 2013. Però, tot i que no s’hagi fet aquest pas, el resultat pràctic ha deixat sense efecte el factor de sostenibilitat i la fórmula de càlcul de l’augment de les pensions, que van limitar la pujada de les prestacions al 0,25% anual i que, com va reconèixer el Banc d’Espanya, comportaven una progressiva pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.

De fet, la pressió del carrer i el temor que aquesta es reflectís a les urnes en unes eleccions ja havien aconseguit que el mateix PP es rectifiqués a si mateix i limités els efectes de la seva polèmica reforma. I per això ara tindrà més difícil negar-se a recolzar una pujada de les prestacions, que compleix precisament amb un compromís adoptat pel Govern de Rajoy, tot i que vagi unit ara a una nova fórmula de càlcul. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És possible que Sánchez no aconsegueixi aprovar els Pressupostos per al 2019. De fet, com era preceptiu, el Consell de Ministres també va aprovar els criteris de la pròrroga dels comptes del 2018. Però ha adoptat diverses decisions que, com a mínim, donen la imatge que es governa malgrat tot. La pujada del salari mínim interprofessional (SMI), ni més ni menys que d’un 22%, ens acosta una mica més als socis europeus i dona arguments als sindicats en les negociacions de convenis sectorials i d’empresa perquè es faci realitat el pacte amb les grans organitzacions patronals que preveu el camí de l’establiment d’un salari com a mínim de 1.000 euros als convenis el 2020. 

En aquests sis mesos, l’Executiu nascut d’una moció de censura ha actualitzat diverses lleis espanyoles i les ha adaptat a la normativa europea que estaven pendents d’això des de feia anys, i, en alguns casos amb l’amenaça de sancions per part de les autoritats europees pel seu incompliment. La voluntat política pot aconseguir molt més del que sembla.