Una amenaça global
Noves fonts de terrorisme a Europa
La UE ha de reforçar la cooperació amb els seus veïns del sud i l'est davant del risc dels 'retornats' de l'Iraq i Síria
terrorismo-europa
Tot i que el terrorisme dels radicalitzats nascuts i crescuts a Europa és el que més estem patint des del 2015, amb la minva de l’ISIS a Àsia central i Síria, Europa s’exposa a un nou intent, com fes Al-Qaida després de l’11-S, dels entrenats en zones de combat per tornar als seus llocs d’origen i penetrar a Europa des de noves fronteres fràgils. En aquest cas des dels Balcans occidentals, Marroc, Líbia i Turquia, per això la importància que Europa es reforci a Síria i Líbia invertint-hi en l’estabilització, i en el Marroc i els Balcans reforçant la cooperació per al control fronterer i una estructuració més gran dels seus policies, els seus instruments legals i sistemes judicials.
Especialment preocupant és la nova situació del Marroc, que sempre va controlar aquest terrorisme, que des del 2015 hagi desarticulat 60 cèl·lules, la majoria a Marràqueix, que 2.000 marroquins hagin acudit a la gihad a Síria i l’Iraq, i que a començaments de desembre dos turistes nòrdiques fossin degollades per un grupuscle de l’ISIS, la seva primera acció al país, en un dels atractius més grans entre els estrangers, la ruta de l’Atles, intentant així colpejar al sector turístic, que representa el 10% del seu PIB i sempre va ser un dels principals objectius d’aquest tipus de terrorisme.
El fràgil control de les fronteres
Ben aviat començaran a ser freqüents notícies com la del passat 21 de desembre, en què un perillós terrorista marroquí ‘retornat’ de Síria, que va penetrar en aquest cas des de Turquia i, després d’un periple per diversos països europeus, va ser detingut a Mataró.
La cooperació ha d’incloure matèries pures de l’Estat de dret, però també les pròpies de l’àmbit
socioeducatiu
Que s’allarguin el conflicte sirià i la transició líbia no ajuda a l’hora d’exposar aquest tipus de terrorisme a les fronteres sud d’Europa. Respecte a la penetració de l’ISIS des de l’est, el fràgil control de fronteres dels Balcans amb Europa, més els seus propis fenòmens interns de radicalització, tenen difícil control per part dels agents estatals. Gràcies a aquestes fragilitats, l’ISIS ha assentat bases d’entrenament en els de majoria musulmana, sobretot a Bòsnia, campant al seu aire i reclutant combatents que retornaran després de la guerra siriana. A Kosovo, des del 2015 estan florint adhesions al grup gihadista, on ha sorgit un moviment social anomenat Bashkohu que defensa la gihad i la xaria a les escoles, a la qual cosa cal afegir detencions recents de kosovars amb vinculacions terroristes. A la gihad siriana van acudir 400 albanesos que tornaran després del final de la guerra. Des del sud de Bulgària hi ha un potencial punt de trànsit a Europa amb la influència de grups txetxens. I també han reclutat població roma de Sèrbia que no és musulmana.
La UE haurà de reforçar la cooperació amb els seus veïns del sud i de l’est si no vol veure’s ben aviat afectada per un gihadisme afegit i més letal, el dels extracomunitaris que després de combatre a Síria i l’Iraq es converteixen en 'retornats’. Els països que són punts d’origen i de trànsit hauran de superar els seus recels històrics a l’hora de cooperar, ja que al ser un fenomen transfronterer és impossible afrontar-lo sense unes sinergies internacionals. Per comptar amb escassos recursos i unes estructures policials i administratives fràgils, necessitaran recolzament a molts fronts: control de fronteres, capacitació policial i judicial, instruments legals i d’investigació per a la seva persecució, la de les seves fonts de finançament, d’organització, i dels seus vincles amb altres tipus de crim organitzat. Però també amb l’adoctrinament, els processos de radicalització genuïns en aquest grup de països que comparteixen un mateix context historicocultural, i la difusió de propaganda, per la qual cosa no només cal cooperar en matèries pures d’Estat de dret, també per aturar el germen d’aquest tipus de terrorisme en l’àmbit socioeducatiu.
La UE té un potent mecanisme de gestió civil de crisi que ha servit per capacitar els països d’origen fomentant un Estat de dret que abordi aquest terrorisme, per la qual cosa estaria en bones condicions d’oferir el mateix als països d’origen i trànsit. Però no s’ha d’oblidar que la falta de desenvolupament és gairebé sempre utilitzada per aquests grups per radicalitzar i reclutar gihadistes, per la qual cosa també caldrà recolzar-los per impulsar les seves economies nacionals a fi de generar alternatives de vida en una societat de marcat caràcter multiètnic.
