LLARG TERMINI
Estadística
Avui és moment de tornar a recórrer a l'estadística i les dades, una ciència econòmica de llarga tradició que ha de permetre debats basats en realitats i en problemes reals i no en falsedats
zentauroepp46121339 supporters of spain s far right vox party celebrate results 181206143004 /
El terme alemany Statistik va ser introduït per primera vegada per l’economista Gottfried Achenwall l’any 1749. Llavors, es referia bàsicament a la recopilació de dades de l’Estat. Però l’afany humà per reunir xifres i extreure conclusions que ajudin a fer balanç d’una determinada situació i prendre decisions basades en realitats és molt més antic. L’any 3000 aC els babilonis utilitzaven ja petits envasos d’argila per recopilar dades sobre la producció agrícola. Els egipcis analitzaven les dades de la població i la renda del país molt abans de construir les piràmides al segle XI aC. I els llibres bíblics inclouen censos de la població d’Israel i descriuen el benestar material de les diverses tribus jueves.
L’estadística ha merescut diversos premis Nobel d’economia, com els del nord-americà Robert F. Engle i el britànic Clive W. J. Granger l’any 2003. I aquesta ciència econòmica ha sigut un pilar fonamental de la constitució de les societats modernes i democràtiques. La publicació transparent de tota mena de dades i estadístiques ha sigut i és un indicador bàsic per avaluar la qualitat democràtica d’un Estat. I també del contrari, ja que com menys sabem amb fiabilitat en termes d’estadística menys garanties democràtiques existeixen –posem els exemples de la Xina o Rússia que amaguen xifres oficials de les seves economies o de salut dels seus bancs–.
La llarga tradició de l’estadística hauria de garantir en el dia d’avui debats científics i públics partint de realitats comprovades. S’hauria de poder discutir sobre posicions ideològiques molt divergents, però sempre amb la dada indiscutible a la mà que permeti discernir sobre si alguna cosa és un problema o una amenaça real.
No obstant, igual que va passar durant les dècades de 1920 i 1930 a Europa en les quals les democràcies van sucumbir als autoritarismes i feixismes, creix avui de nou “una hostilitat declarada a la realitat verificable, que assumeix la manera de presentar les invencions i les mentides com si fossin fets”, com sosté l’historiador Timothy Snyder al seu llibre ‘Sobre la Tirania’ (Galàxia Gutemberg).
Un bon exemple d’això és la campanya presidencial dels EUA del 2016, en la qual es va verificar que el 78% de les afirmacions fàctiques de Donald Trump eren falses. Un altre exemple és el discurs de Vox, que situa com a problemes principals a Espanya la immigració –en contra del que assenyalen les dades estadístiques– i els assassinats d’homes en mans de dones, també rebatut per les xifres oficials existents.
En l’actual conjuntura, és més necessari que mai que els ciutadans recorrin a aquesta ciència antiga que és l’estadística, que es familiaritzin amb les dades per sustentar les opinions i que ho exigeixin així als mitjans de comunicació i als polítics. Perquè, com afirma la frase de Leszek Kołakowski, considerat el filòsof polonès més important del panorama contemporani, que utilitza Snyder al seu pròleg: “En política, que a algú l’enganyin no és excusa”.
