Al contraatac
Un món feliç
La neurologia ha comprovat que l'ús de les xarxes socials transforma el nostre cervell: perdem la capacitat de concentrar-nos i ens costa mantenir l'atenció
undefined40334848 file photo people holding mobile phones are silhouetted aga180430112939 /
Una noia va a la platja amb el seu nòvio, es fan un ‘selfie’ i ella el puja a Instagram. Rep quaranta ‘likes’. Ara imaginem que, en comptes de fer-se la foto, la noia, que anomenarem Lucía, descriu en una carta la seva jornada de platja a una amiga: “Vaig anar a la platja amb el Jorge; jo duia el meu biquini nou, amb un estampat de flors vermelles, blaves i verdes; el top era d’estil ‘bandeau’ i les calcetes eren tanga, que tant m’afavoreix. El Jorge es va posar un banyador de color blau cobalt que ressaltava el seu bronzejat. Formàvem una parella tan atractiva que la gent ens feia més que mirar-nos”.
La mateixa amiga que ha premut la tecla de ‘like’ al veure la foto de la parella reacciona amb disgust al llegir el text; pensa que la seva amiga és tonta i vanitosa, que el que li ha explicat no té cap interès i que traspua un narcisisme intolerable.
No hi ha perill que la Lucía escrigui a la seva amiga: no ha escrit una carta en la seva vida i tampoc sabria com fer-ho; li falten paraules, el seu lèxic és pobre, tot i que li arriba per escriure whatsaps i peus de foto d’Instagram; no necessita res més. De nena llegia llibres, ara l’avorreixen; prefereix la immediatesa i la concisió de Twitter, que li permet estar informada mentre s’entreté i s’emociona; si hi ha una cosa que detesta és avorrir-se.
Fàcils de manipular
Tots som la Lucía al segle XXI, narcisos i ignorants. La neurologia ha comprovat que l’ús de les xarxes socials transforma el nostre cervell: perdem la capacitat de concentrar-nos, ens costa mantenir l’atenció, i llegir i escriure textos llargs. Els nadius digitals tenen dificultat per discernir entre les fonts d’informació fiables i les que no ho són; donen més credibilitat a la informació que prové d’amics i coneguts, que no es molesten a contrastar, de manera que són –som– fàcils de manipular.
Wittgenstein va escriure: “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”; agafem la realitat, la fem nostra, mitjançant les paraules; allò que no podem anomenar no existeix per a nosaltres; com més limitat sigui el nostre lèxic, més petit i limitat serà el nostre món; no obstant, no hem de preocupar-nos, el llenguatge s’aprèn mitjançant la lectura i Google ha llegit tots els llibres, el seu món és infinit; per accedir a la informació en tenim prou amb un clic; Instagram, Snapchat, Facebook, Twitter i Whatsapp ens coneixen millor que les nostres mares, saben el que volem abans fins i tot que ho hàgim desitjat. Som molt afortunats, perquè ja no hem d’esforçar-nos a aprendre o a pensar; els logaritmes ho fan per nosaltres, fins i tot ens diuen a qui hem d’odiar o a qui hem de votar: les xarxes socials van fer guanyar Trump, els euroescèptics en el referèndum del ‘brexit’, Bolsonaro, van impulsar Vox...
Sí, no ens hem de preocupar per res. Em faré un ‘selfie’.
