Això de les loteries és una enganyifa

La loteria moderna espanyola va néixer a Cadis uns 50 anys abans que la pesseta. En efecte, el ministre d’Hisenda, Ciriaco González Carvajal, la va crear el 1811 per pagar els desastres de la guerra de la independència. Va ser concebuda des del primer moment amb afany recaptatori i ha anat a més. La pesseta va haver d’esperar al 1868. La va implantar el calafí Laureano Figuerola, flamant ministre d’Hisenda del Sexenni Democràtic –tan admirat per Ernest Lluch i a qui va homenatjar quan va ser substituïda per l’euro. Primer, apareix el joc, que mobilitza, tempta i il·lusiona; després, la moneda, que consolida.

Estimem que la recaptació del 6 de gener serà de l’ordre d’uns 1.000 milions. La del 22 de desembre va assolir els 3.600 milions d’euros. Si en els dos casos es reparteixen premis per valor del 70% del recaptat, la primera repartirà uns 700 milions i la segona, uns 2.300.

¿Quant guanya Hisenda? L’última memòria que apareix al web corporatiu de Loteries i Apostes de l’Estat, operadora de titularitat pública, correspon al 2016. Dels 8.800 milions de vendes en totes les loteries que l’empresa va declarar aquell any, una vegada pagades totes les despeses –entre les quals es compta la ridícula comissió del 4% al venedor de loteria–, 1.570 es van convertir en dividends ingressats al Tresor Públic i 640 en impostos. Total, uns 2.200 milions d’euros. A aquesta quantitat que ingressa directament l’Estat s’afegeix un altre 20% que Hisenda retira directament de cada premi. Per ser més exactes, caldrà descomptar 10.000 euros que es desgraven en la de Nadal i 20.000 en la del Nen. Un 18% més. Total, el 38% de tot el jugat va a mans de l’Estat, i ho cobra a més per endavant. La voracitat fiscal és tan gran que no espera que cada ciutadà guanyador meriti les seves obligacions fiscals en la declaració de la renda de l’any següent, sinó que les retira directament del premi a percebre.

Premis menors

Notícies relacionades

El 3.347, la grossa de la Loteria de Nadal 2018, rega gairebé tot Espanya

Abans et caurà un meteorit al damunt que guanyaràs la Primitiva: la probabilitat en les loteries

Cada espanyol es gasta uns 20 euros en la loteria del Nen i uns 65 euros en la de Nadal. La primera imparteix més reintegraments, gairebé tres vegades més que la segona, i per això beneficia un major nombre de jugadors. Però en els dos casos, el rebut resulta ser quantitats petites, en la majoria de casos tremendament repartides a base de participacions. Tant al Nen com per Nadal, poques persones juguen molts dècims personals que poguessin reportar-li quantitats com per canviar-los la vida. Tenint en compte la baixa probabilitat d’èxit –el 7,82% i el 5,68%, respectivament–, els pocs guanyadors obtenen pessics d’algun centenar o escassos milers d’euros. Si et toca, t’hauràs de conformar amb els premis menors.

Formen part de la festa. Els efectes escènics permetrien deduir que cada any apareixen milions de persones que s’enriqueixen a base de bé. Però aquí ningú surt de pobre amb aquestes dues loteries, tot i que tot diner que arriba sempre sigui benvingut per tapar un forat o fer-te un homenatge.