Desafiaments urgents
Nova ONU per a un nou ordre mundial
El mal ús del veto, no retre comptes i el desequilibri estructural han reduït el paper de l'organisme, impotent per abordar problemes realment apressants
zentauroepp46102401 russian president vladimir putin and chinese president xi ji181201203441 /
L’última cimera del G-20, a Buenos Aires aquest desembre, va mostrar discòrdia i poc contingut. Es tracta de la reunió dels líders de les 20 nacions que sumen més del 85% del PIB mundial i 70% de la població. El món està entrant en una de nova era. Els EUA ja no són la potència hegemònica, mentre la Xina i Rússia ascendeixen com a actors polítics, econòmics i militars. Sorgeixen nous blocs regionals econòmics. El desafiament cada vegada és més gran.
L’ONU es va establir el 1945, per reemplaçar la ineficaç Lliga de les Nacions que no havia pogut evitar la guerra mundial. Però quan es va establir, els EUA i els seus aliats es van alçar per dominar l’agenda global. I, el temps ha demostrat que l’ONU actual serveix als interessos dels cinc membres permanents, que no es comprometen amb l’organització si aquesta no compleix les seves expectatives.
En aquestes dècades, el món ha fet grans progressos, avenços mèdics, científics, socials i tecnològics. La quarta revolució industrial liderada per la tecnologia que va duplicar les seves capacitats i va superar les fantasies més imaginatives. Però aquest mateix món també és ple de corrupció, avarícia i noves guerres. De pobres, refugiats i desplaçats que fugen de les seves llars. S’amenaça la seguretat global, dels bancs, de les eleccions. Hi ha una crisi d’identitat, ressorgeix el populisme hostil al pluralisme i la diversitat, es reconstrueixen murs...
Aquest nou món és caòtic, i els desafiaments superen els estats. El poder és més difús i les relacions internacionals s’estan tornant impredictibles. L’augment de polítiques proteccionistes i sentiments nacionalistes xoca amb la realitat. La globalització no es pot aturar, però ha de ser més inclusiva, sostenible i hauria de crear feina. Els plans estratègics s’han de reconfigurar. Cal claredat de visió, agilitat i pragmatisme.
La comunitat internacional s’enfronta a complexos reptes com els drets humans, les guerres comercials, o el canvi climàtic que al seu torn contribueixen als creixents nivells de migració i les seves conseqüències. Però no apareix cap tipus de consens mundial. Alguns d’aquests problemes estan interconnectats i no poden ser rescatats a través de solucions provisionals.
L’ONU estava destinada a mantenir el respecte a la llei, la pau i la seguretat global. Però el mal ús del veto, la falta de rendició de comptes i el desequilibri estructural han reduït el seu paper. L’ONU actual reflexa la impotència per abordar realment problemes apressants. L’ordre conegut des de la segona guerra mundial acaba, i una cosa nova està en procés de conformació. No hi pot haver esperança per a l’ONU si continua operant partint de supòsits erronis i no hauria de caldre cap altra guerra global perquè es reformi. És necessari un nou ordre internacional basat en noves regles, capaç de bregar amb els canvis i de respondre als problemes globals amb solucions globals.
