anàlisi
De la pantomima a l'esperpent
El 29 de març està cada vegada més a prop, però la imminència de la data prevista per al brexit no disminueix la confusió entorn de la decisió més important a què s'enfronten els britànics en moltes dècades.
zentauroepp46463416 britain s prime minister theresa may gives a speech launchin190107200959 /
Acabades les tradicionals pantomimes infantils nadalenques i una vegada digerit el gall dindi al forn amb salsa de nabius i el contundent ‘christmas pudding’, el típic pastís copiós i degudament flamejat amb brandi i servit amb nata espessa, la realitat del ‘brexit’ ha tornat i ho ha fet de forma esperpèntica. L’exemple més gran, l’assaig per provar els plans per altrànsit de mercaderiesal port de Dover si el Regne Unit abandona la UE sense acord. Van participar-hi 89 camions quan per allà circulen diàriament 4.000 i a tots els ports del canal de la Mànega, un total de 10.000.
El 29 de març està cada vegada més a prop, però la imminència de la data prevista per al ‘brexit’ no disminueix la confusió entorn de la decisió més important a què s’enfronten els britànics en moltes dècades. Malgrat que el que està en joc és el seu futur, el tic tac del rellotge no genera ni serenitat ni idees clares més enllà de la manipulació malintencionada.
Efectes balsàmics
L’única concreció va ser l’anunci deTheresa May.El Parlament votarà l’acord amb Brussel·lesel pròxim dia 15 després que posposés la votació abans de les festes nadalenques al comprovar que la perdria i marxessin, ella i els diputats, de vacances pensant potser en els efectes balsàmics del Nadal. Ara continua aparentment impertorbable defensant el seu acord per a la sortida amb l’argument que compleix el que els britànics van votar en el referèndum sobre aquesta sortida.
Boris Johnson, el seu exministre d’Exteriors i un dels líders de la revolta contra la primera ministra i contra el seu pla, assegura en canvi que el que més s’aproxima al que van votar els seus compatriotes és la sortida sense acord.
El Partit Laborista, d’altra banda, està instal·lat en la divisió. El seu líder,Jeremy Corbyn, ha sigut sempre contrari a la UE en línia amb l’antieuropeisme militant del vell i passat laborisme dels 70 i 80 del segle passat. Disfressa la seva neta oposició a l’acord escudant-se que la sortida de la Unió Europea respecta la voluntat dels britànics. No obstant, l’actitud deCorbynno és la dels militants laboristes ni la dels seus votants i seguidors que ara, recuperat el realisme i el pragmatisme tradicional britànic, temen un desastre i són partidaris d’un segon referèndum. A aquest desconcert general s’hi poden afegir les iniciatives conjuntes de parlamentaris de diferents partits, com la d’una esmena a la llei de pressupostos destinada a bloquejar un ‘brexit’ sense acord, o la campanya per demanar una nova consulta.
Pressions i manipulacions
La setmana que queda fins al vot del dia 15 al Parlament serà rica en pressions i manipulacions de tot tipus, algunes de subtils i d’altres, indecents, com la que ahir va patir Anna Soubry, una diputada conservadora favorable a la permanència del Regne Unit a la UE, a qui uns energúmens van insultar davant de les càmeres de televisió al crit de ‘nazi’. “¡A això hem arribat!”, va exclamar la política. Doncs sí. A això s’ha arribat gràcies a l’acció d’uns polítics sense escrúpols, diguin-se Johnson o Nigel Farage, i d’altres, incompetents, ja siguin May o Corbyn.
