Hipoteques més cares

"Volem que pagui la banca i no la ciutadania", va dir el president del Govern, Pedro Sánchez, a l’anunciar el reial decret que obliga els bancs a assumir l’impost sobre les hipoteques. Dos mesos després d’aquelles declaracions, les dades del Banc d’Espanya reflecteixen un encariment dels crèdits hipotecaris. Al novembre, coincidint amb el canvi legislatiu, els valors mitjans del preu de les hipoteques van tocar màxims anuals a l’assolir el 2,28% TAE (taxa anual equivalent). Tot i que la pujada de l’euríbor influeix, els experts no dubten que el sobrecost per l’impost d’actes jurídics acaba repercutint, d’una manera o d’una altra, en el preu.

La tardor passada va estar marcada per la incertesa per l’embolic judicial sobre aquest impost: el 16 d’octubre, el Suprem va dictar que corresponia als bancs pagar la taxa i no als client, però 15 dies després una altra sentència del Suprem va rectificar l’anterior i va causar una onada d’indignació ciutadana. Va ser llavors quan va actuar l’Executiu.

En el seu moment, des de la banca es va apel·lar a la forta competència en el sector i es va assegurar que no hi hauria pujades lineals. El Govern, per la seva part, va afirmar que vetllaria perquè no es produís un trasllat dels costos a les hipoteques. Però l’anunciada Autoritat Financera que precisament s’hauria d’encarregar de protegir els clients de banca continua sense veure la llum. I, mentrestant, com tantes altres vegades, el consumidor acaba pagant més.