No hi ha Vox que per bé no vingui

El criteri de les ministres econòmiques i del nucli dur de Ferraz es va imposar a la Moncloa i, tot i que sense garanties de tirar endavant, els Pressupostos Generals de l’Estat arribaran al Congrés la setmana que ve, excepte una batzegada molt inesperada d’última hora. El president ja va canviar de criteri. Primer no volia "marejar" els espanyols amb uns comptes abocats al fracàs i després va entendre que no presentar-los equivalia a donar per esgotat el seu projecte, però, com que el diable està en els detalls, ha acabat sent Susana Díaz qui ha donat oxigen a la legislatura de Pedro Sánchez: va avançar les seves eleccions sense encomanar-se ni a ell ni a ningú i han sigut les urnes andaluses les que han introduït un inesperat element de pressió en l’independentisme que fa que el Govern, ara per ara, no perdi l’esperança.

Impredictible a tres mesos vista

No les tenen totes, però a la Moncloa almenys compten que l’amenaça d’unes eleccions que permetin l’entrada de Vox al Congrés contribueixi que ERC i el PDECat facin la reflexió que no està malament guanyar temps i que no impedeixin la tramitació dels Pressupostos i no els vetin en el debat de totalitat al Congrés. Després, ja es veurà. Serà a començaments de febrer quan se celebri aquesta decisiva sessió i, superada aquesta barrera, els comptes iniciarien un recorregut que justificaria la continuïtat de la legislatura. ¿S’aprovaran? De moment, és absolutament impredictible. ¿Qui s’atreveix a vaticinar els rigors de la conjuntura d’aquí a tres mesos? ¿Potser algú pensava que a Susana Díaz la farien fora de Junta d’Andalusia a baixades de bandera des de la dreta?

En qualsevol cas, a Ferraz sí que afirmen que en el projecte de llei dels Pressupostos està la seva campanya per a les pròximes eleccions generals. Si tiren endavant, perquè podran vendre les seves bondats; si no surten, perquè, en certa manera, podran valer-se del no dels grups sobiranistes per neutralitzar l’atac que els arriba per la dreta a compte dels seus socis de moció de censura. Però el camí fins a arribar als dos discursos està minat de riscos electorals per al conjunt d’un PSOE que va de desconcert en desconcert.

Notícies relacionades

Aragonès insta Sánchez a crear "una mesa de negociació" si vol el seu recolzament als Pressupostos

Bassa demana als partits independentistes que no deixin caure Pedro Sánchez

La negociació pressupostària es produirà en plena precampanya de les municipals, autonòmiques i europees i, com a mínim, als barons socialistes se’ls presenta un panorama difícil de gestionar. Temen que l’acostament del Govern a ERC i al PDECat, en ple judici del procés, pugui destrossar-los als seus territoris, però alhora sembla bastant incomprensible que els presidents de Castella-la Manxa, Extremadura o Aragó poguessin anar a una campanya sense intentar rendibilitzar uns comptes fonamentalment enfocats per reforçar els serveis que deixen els seus governs i que, de ben segur, inclouran inversions llargament demandades en aquestes comunitats. I la clau de tot això la tindran els independentistes que ells demonitzen.

La paradoxa serà rodona si finalment és la irrupció de Vox la que prepara el camí d’aquests incerts Pressupostos, que estaven amenaçats de mort abans de néixer, però que van començar a reviure al cap de pocs dies de les eleccions andaluses.