"Investiu Puigdemont"

Els governs de coalició gairebé mai no estan exempts de les mirades de reüll entre socis i normalment aquesta mena de maniobres s’accentuen a mesura que les eleccions apareixen a l’horitzó. Durant la legislatura anterior, pel que fa al Govern de la Generalitat, hi va haver greus tensions que van culminar amb el cessament, durant el juliol del 2017, de diversos consellers poc entusiasmats amb la celebració del referèndum del primer d’octubre. Malgrat haver concorregut a les eleccions dins del paraigües d’una coalició, es feien evidents les diferències entre els partits que la conformaven, perquè tots els expulsats responien a les mateixes sigles postconvergents.

Debats estèrils sobre gestos simbòlics

Aleshores la legislatura tenia una meta definida –el referèndum–, a la qual es va arribar amb totes aquestes dificultats afegides que comentàvem. La mala gestió del mes d’octubre i els estralls de la repressió posterior sembla que haurien d’obligar a una reflexió serena per tornar a traçar camins que puguin engrescar una majoria de la societat catalana compromesa amb el dret a l’autodeterminació, però la calma i la bona voluntat necessàries per fer-ho han estat absents des de bon principi. La cridòria sobre la hipotètica investidura de Carles Puigdemont va eixordar qualsevol debat sincer i raonable, intentant carregar a Roger Torrent la culpa d’unes arbitrarietats que ell no havia disposat i de l'incompliment d’una promesa electoral que ell no va realitzar.

Un any després, les travetes entre socis de govern no desapareixen. Gens casualment, sense que cap canvi en la situació política ni judicial ho justifiqui, durant aquestes festes de Nadal va ressuscitar el debat públic sobre la investidura de Puigdemont. Primer, un post a Instagram del president a l’exili dient que tornarà a Catalunya si el Parlament l'inveteix (un requisit previ que no existia en temps electorals). Després, els tuitstars més afins al seu partit van anar replicant el tema a les xarxes socials. Tot seguit, una campanya per generar artificialment un trending topic sobre aquesta matèria. Finalment, un parell de preguntes sobre l’assumpte en roda de premsa i un programa televisiu per fer-ne tertúlia. I així és com –¡alehop!– es genera del no res un debat estèril sobre un gest simbòlic sense cap voluntat d’omplir-lo de contingut.

Notícies relacionades

Torrent, sobre un possible nou intent d'investidura de Puigdemont: "No prendrem cap decisió que no sigui efectiva"

JxCat i ERC reactiven sense consens la investidura a distància de Puigdemont

Com magistralment ho resumiria al seu compte de Twitter en Joan Coma, regidor de la CUP de Vic, “com més s’acostin les municipals, més es voldrà investir Puigdemont. És aquesta cultura antirepressiva tan lamentable que de la repressió en fa un producte electoral, una arma per competir entre partits i acumular poder. No s’investirà i el PDECat ens dirà de qui és la culpa”.

La proximitat de les eleccions municipals i europees ens permet presagiar que l’ambient s’enrarirà durant els pròxims mesos i s’agreujarà encara més amb la publicació de cada enquesta. S'haurà d’aprendre a relativitzar cada crisi insalvable i a posar entre cometes cada enfrontament irreconciliable.