Tractar la leucèmia
Donar és rebre
Els donants de medul·la òssia són aquella gent anònima generosa que ajuda els altres amb una acció concreta que no els beneficia directament a ells, però ens ajuda tots
ilustracion dr-manel-esteller
Fa poc, vaig tenir l’oportunitat i sort de conèixer un noi que havia rebut un trasplantament de medul·la òssia per tractar la seva leucèmia. Parlant amb ell, coneixent el seu testimoni, vaig començar a donar voltes a aquesta història i vaig rescatar una cita: “Fa més feliç donar que rebre” ('Fets dels Apòstols 20:35'). No sé si més, però sí que us puc assegurar que quan he donat sense esperar rebre res a canvi em resulta més fàcil somriure. I d’això us volia parlar, en part. De tanta gent anònima generosa que ajuda els altres amb una acció concreta que no els beneficia directament a ells, però ens ajuda tots: els donants de medul·la òssia.
Només cal treure una mica de sang
Abans que res, que ningú s’espanti: no us tocaran la columna vertebral. El que hi ha dins d’aquesta és la medul·la espinal i conté nervis. La medul·la òssia és una altra cosa completament diferent i per poder donar-la n’hi ha prou amb treure una mica de sang. Però anem pas a pas. La medul·la òssia és un teixit esponjós allotjat dins dels ossos que és ric en cèl·lules mare. Aquestes són les cèl·lules progenitores de totes les cèl·lules de la sang com els glòbuls vermells (hematies) que transporten l’oxigen, les plaquetes (trombòcits) que eviten les hemorràgies i els glòbuls blancs. Aquests últims són anomenats també leucòcits, i tenen dos subtipus: limfòcits com els “T” i els “B” i les cèl·lules mieloides com els neutròfils, basòfils, eosinòfils i monòcits. Hi ha malalties on falten cèl·lules mare (aplàsia, anèmia de Fanconi) o les seves cèl·lules derivades (trombocitopènia, per exemple), on funcionen de forma aberrant (immunodeficiències, malalties d’excés de dipòsit), o on generen cèl·lules canceroses (leucèmia, limfoma i síndromes mieloproliferatius). Per a molts d’aquests casos l’única solució és substituir la medul·la òssia malalta per una de sana.
Però hi ha un problema. El cos del pacient pot rebutjar la medul·la òssia aliena (una espècie de xenofòbia cel·lular) i fins i tot la medul·la òssia trasplantada podria reconèixer la persona receptora com estranya i també reaccionar en contra. Tot això passa si donant i receptor tenen unes estructures moleculars diferents que no els fan compatibles. La principal diferència radica en el sistema HLA (Antígens Leucocitaris Humans). Només bessons idèntics (monozigòtics) tenen el 100% d’HLA iguals. Si mirem a familiars directes, la possibilitat de tenir un donant compatible només és d’un cas de cada quatre. ¿I com ho farem llavors si les combinacions d’HLA són de l’escala de molts milions? Doncs creant una xarxa planetària de donants de medul·la òssia. I això és el que s’ha fet. Aproximadament, avui hi ha registrats 30 milions de potencials donants de medul·la òssia en el món: la seva informació HLA reposa en bases de dades i quan algú la necessita, s’inicia el procés ràpidament. De fet, si us feu donants de medul·la òssia, el més probable és que mai us truquin per fer-la efectiva: només hi ha una possibilitat entre 4.000 que això passi.
Els donants han de tenir entre 18 i 40 anys
Per ser donant s’ha de tenir entre 18 i 40 anys i no haver patit malalties cardíaques, hepàtiques, autoimmunitàries, infeccions greus o càncer. Si sou afortunats i el vostre codi HLA (denominat haplotip) encaixa amb el d’un pacient, simplement us donaran una medicament que fa sortir les cèl·lules mare de la medul·la de l’os, anar a la sang i aquí les recolliran. Vosaltres en teniu de sobres i a més les regenereu ràpidament. Ara, aquestes cèl·lules seran transferides al pacient que les necessita. A Espanya, aquesta tasca d’organitzar aquests altruistes donants voluntaris la realitza el Registre de Donants de Medul·la Òssia, creat ja el 1991 per la Fundació Josep Carreras i que continua en l’actualitat. Podeu consultar els vostres dubtes i apuntar-vos a https://www.fcarreras.org/es/redmo.
Una noia donant de medul·la òssia deia que, havent sigut seleccionada, ara tenia la sensació que li havia aparegut de sobte un germà bessó en algun lloc del món que desconeixia perquè la donació sempre es fa de forma anònima. En alguna ciutat, ara hi viu una persona sana amb cèl·lules idèntiques a les seves. I ho expressava amb el somriure de qui dona sense esperar res a canvi. Si tornem al noi del principi, el receptor de la medul·la òssia, em deia que volia escriure-li una carta d’agraïment al seu donant.
¡Quant n’hem d’aprendre! Que poques cartes d’agraïment s’envien als Reis Mags d’Orient quan ja hem rebut els regals. El donant tampoc les espera. Donar és rebre.
