Puigdemont, Torra i els replicants

Com el replicant de Blade Runner,Blade Runner jo també he vist coses que vosaltres no creuríeu. Roy Batty/Rutger Hauer va veure naus de combat en flames més enllà d’Orió. Jo he vist un expresident de la Generalitat insultar, difamar i amenaçar els periodistes que no li reten homenatge. L’he vist atiar els seus devots contra aquests informadors i els mitjans de comunicació en què treballen.

Des del seu refugi de Waterloo, recolzant-se en la seva avançada de bucaners i la seva sempre famolenca tropa digital, Puigdemont insulta i amenaça a plaer. Tergiversa fins a falsejar el significat d’una interlocutòria judicial, apunta EL PERIÓDICO i dispara a Twitter: «Els miserables ho seran sempre. Ells, els seus editors, qui els financen, els amics del rei... Tot se sabrà. Paciència. Tenim temps: a les presons i a l’exili recordem cada dia tots els miserables». Un aplicat deixeble de l’Alta Escola Trump de Comunicació i Relacions amb la Premsa treu el cap en el breu text.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El replicant va veure més coses difícils de creure. Va veure brillar llamps-C en la foscor a prop de la Porta de Tannhäuser. Ho lamento profundament, però he de dir-ho, m’he de despullar: tot això ha deixat d’impressionar-me. Perquè jo he vist un president de la Generalitat en actiu declarant sense rubor ni torbació que els seus conciutadans viuen tancats en «una presó col·lectiva». No, no, això no ho diu un anarquista ni un militant situacionista. Això ho proclama el president del país, del govern del qual depenen, entre moltes altres coses, les presons. Ho diu Torra, la màxima autoritat política d’una administració pública que gestiona un pressupost anual de gairebé 37.000 milions d’euros (147.000 per al seu sou, despeses a part) i ocupa més de 167.000 funcionaris, 17.000 dels quals són policies armats.

Llàgrimes a la pluja

Un instant abans de morir, el replicant va evocar Orió i la Porta de Tannhäuser. Amb expressió malenconiosa (tan malenconiosa com li permetia la seva condició inhumana), va augurar que tots els esdeveniments estranys que vosaltres no creuríeu però que ell havia vist es perdrien en el temps, com llàgrimes a la pluja. Això va profetitzar Batty/Hauer abans de morir.