El túnel del temps

Corria el llunyà any 1978. Pocs mesos abans, un tribunal militar havia empresonat Boadella, del grup teatral Els Joglars. De seguida va sorgir un ampli moviment per la llibertat d’expressió. El seu símbol gràfic va ser una careta teatral amb la boca ratllada en vermell, dissenyada per Fabià Puigserver, del Teatre Lliure. Jo havia complert 18 anys, estava conscienciat, però fet un embolic, entre l’ORT maoista i Cristians pel Socialisme de Comín. Freqüentava la gent de Pax Christi, i uns quants vam decidir encadenar-nos a la Meridiana, reclamant llibertat. Entre els encadenats hi havia Àngel Colom, que capitanejava l’acció, Gemma Sendra i Antoni Gutiérrez. De seguida van venir els grisos, i molt amablement, ens van tallar les cadenes en un pim-pam. Davant de la nostra resistència passiva –ajeure’ns a terra– ens van agafar un a un, i amb parsimònia ens van anar ficant a les lleteres. Ens van portar al jutjat i vaig viure una terrible esgarrifança al sentir-me privat de llibertat. Allà vam estar detinguts unes hores que per a mi van ser eternes. Vam declarar i ens van deixar anar. Vaig besar el cel.

Han passat 40 anys i el túnel del temps –malgrat millores evidents– ens remunta alguns aspectes que semblaven superats. La policia de llavors ens va tractar dignament, no sense alguna facècia, però sense patacades com ara. Els Joglars s’havien ficat amb els militars, però avui, sent 40 anys més democràtics, n’hi ha prou a posar-se amb la religió, la monarquia, o un tros de roba de colors, per sortir-ne escaldat.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

De nou tenimcantants i humoristes perseguits. Mentrestant, les velles glòries polítiques han sortit a defensar la sacrosanta Constitució del 1978, però han callat que no es compleix: seguim sense vivenda digna, ni sanitat per a tothom, ni plena llibertat d’expressió. Per tant, per a molts no hi ha hagut res a celebrar.

Una setmana abans de crear-se la Constitució havia nascut precisament aquest diari, EL PERIÓDICO, compromès a no callar mai davant de les injustícies. Que així sigui, amén.