Nova York, Milà, Barcelona

Algunes persones recordem aquelles sortides internacionals de curta durada que tenien com a destí Andorra: comprar sucre, llet, xocolata, formatge i tabac. Omplir el dipòsit de benzina abans d’abandonar el país i, si s’havia adquirit algun petit aparell electrònic, amagar-lo ansiosament sota del seient al passar la duana. Després, respirar alleujats a l’entrar de nou en territori conegut. Coses del passat.

No obstant això, el concepte “turisme de compres” no apareix esmentat fins fa aproximadament cinc anys en un informe elaborat per l’UNWTO, l’Organització Mundial del Turisme. Es considera turisme de compres si en el moment de triar la destinació turística el consumidor valora la possibilitat de fer compres en aquest lloc.

Des de fa diversos anys La Roca Village, el centre comercial al nord de Barcelona que agrupa 'outlets’ de marques de luxe, apareix com una de les destinacions més visitades pels turistes, fins i tot per davant de la Sagrada Família o el Parc Güell. Trist però cert. I, alhora, molt beneficiós per a l’economia. El 2017, la indústria turística va generar una contribució a l’economia mundial de 7,17 bilions d’euros. Un percentatge d’aquesta quantitat correspon a les compres de 'souvenirs', roba, calçat o joies. És una xifra que augmenta anualment i per la que diferents destins turístics competeixen amb l’objectiu d’endur-se una part d'aquest pastís. Potser per això, La Roca Village invertirà 50 milions en remodelar una part de les seves instal·lacions i, amb les dades actuals a la mà, apunta a que serà una inversió rendible.  Durant la primera meitat del 2018, segons un informe de Turespaña sobre les operacions realitzades amb targetes bancàries emeses a l’estranger, la despesa va ascendir a més de 16 milions d’euros, dels quals el 31% van ser a Catalunya. La despesa mitjana per turista es va situar en els 296 euros i, d’aquests, 44 van ser destinats a compres.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Entorn del turisme de compres, hi ha altres evidències interessants. Per exemple, s’ha constatat que aquells destins en què anar de compres és un atractiu turístic, les estades solen ser més llargues i, per tant, de més benefici econòmic. També s’ha comprovat que hi ha una relació entre distància i consum. Les persones que recorren més quilòmetres gasten més, possiblement davant de l’activació de diàlegs interns que inclouen frases del tipus “ja que soc aquí...". Per si això fos poc, altres estudis apunten que una experiència positiva de compres té un impacte molt rellevant en la vivència del turista, potser més del que poden aportar les visites culturals o paisatgístiques, el que pot afavorir que es repeteixi la mateixa destinació turística.

Contradiccions de l’època que vivim. D’una banda, tenim accés a gairebé tots els productes i marques disponibles sense moure’ns del sofà però, en viatjar a l’estranger, es desperta el desig d’explorar, també en els centres comercials: els nadius comprant en línia i els turistes passejant per les botigues.