Dues mirades
Els ulls de la violència masclista
No tinc prou imaginació quan penso en la detenció d'un home de 95 anys per haver matat la seva dona a cops. La ficció es queda curta davant de l'aspra i sagnant realitat
zentauroepp17535001 barcelona 12 11 2011 sociedad abuelos tercera edad malo190116191226 /
No tinc prou imaginació, ho confesso. Puc esbossar històries, fabular excuses, potser patia demència senil, potser va tenir un brot violent dins de la seva degeneració mental... Un home de 95 anys ha sigut detingut a Lleó per haver matat la seva dona a copshaver matat la seva dona a cops. Tots dos vivien en una residència d’ancians. 95 anys.
Dotat d’un cervell extraordinari als seus més de 100 anys, al metge Moisès Broggi li agradava recordar les paraules de Plató. El filòsof grec creia que els ulls de l’esperit es feien més penetrants quan els corporals declinaven. Broggi assenyalava tres plans en la vida de la persona: el físic, el mental i l’espiritual. Cadascun s’erigia en protagonista d’un moment vital. Amb la vellesa, davant de l’evident deteriorament físic i mental, cobrava importància el pla espiritual, el desenvolupament de la vida interior. Penso en aquest ancià de 95 anys assassinant a cops la seva dona i, si la demència no és la causa, només queda atribuir el crim a la violència masclista. Una violència que travessa totes les classes socials, que no diferencia accents ni edats, una metàstasi de l’ànima que s’imposa fins i tot quan el cos sobre el qual s’exerceix l’agressió ja exhala debilitat.
Però, no, tot i així, no tinc prou imaginació. Probablement és perquè la ficció es queda curta davant de l’aspra i sagnant realitat. La que neguen els que trepitgen els tres plans de l’ésser humà: el físic, el mental i, també, l’espiritual.
