Les portes al camp

La disrupció tecnològica obliga la societat a replantejar-se la manera com ha fet les coses fins ara i al seu torn equilibrar els interessos dels consumidors amb els dels empleats i els ‘lobbies’ econòmics. Per exemple, sempre s’ha considerat normal que les oficines bancàries estiguessin tancades a les tardes, un privilegi dels empleats del sector que clarament anava en detriment dels interessos dels consumidors. Però davant la irrupció de la tecnologia mòbil, els clients estan deixant d’anar a les sucursals per fer les operacions més rutinàries com ara treure diners, fer transferències, obrir un compte o actualitzar el saldo.

De fet, els clients eviten anar al banc i quan ho fan és perquè volen tractar un tema rellevant per a les seves finances. En aquest context s’emmarca la decisió de CaixaBank d’obrir tota la xarxa d’oficines a les tardes, una cosa que hagués sigut impensable plantejar als sindicats fa una dècada.

La guerra del taxi és també un exemple d’aquest enfrontament entre un sector que defensa els seus privilegis i nous operadors que pretenen oferir els mateixos serveis, però d’una altra manera. En aquest cas hi ha un tema de fons, que és el mercat opac de revenda de llicències que pot fer perdre diners als qui van invertir ingènuament una gran quantitat de diners en un taxi com a mitjà de vida perquè era un sector tancat a la competència.

Però al marge de la polèmica concreta, el que visualitzem és com es deslliura una batalla entre un sector tradicional que ha operat en règim de concessió-monopoli amb unes aplicacions via mòbil que han aconseguit captar milions d’usuaris registrats a qui els resulta convenient utilitzar aquest servei.

El debat es complica encara més quan irromp un altre fenomen. Es tracta de la relació fiscal que tenen aquestes plataformes tecnològiques amb els països i les societats on operen. I les relacions laborals que estableixen amb les persones que fan possibles els seus serveis.

És legítim que els nous sectors operin en condicions de competència plena amb els sectors tradicionals. Però és imprescindible que com a societat vetllem perquè no s’implantin models de negoci basats en la precarietat, en el menyspreu pels drets laborals o en la no contribució mitjançant impostos a la societat del benestar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No es poden posar portes al camp i negar els consumidors la possibilitat d’anar al banc a la tarda o de disfrutar d’un servei de transport eficient . Les administracions tenen la responsabilitat de ser justes amb la nova economia i permetre’ls entrar a Espanya.

En paral·lel, tenen l’obligació legal i moral de dedicar-se a vetllar per què el transportista d’Uber Eat o del Glovo de torn que porta una hamburguesa a casa per cinc euros no sigui un fals autònom i cobri cèntims d’euro pel viatge. I si fent les coses bé no els surten els números i no hi guanyen diners, així és la lliure competència i el respecte a les regles del mercat per a tothom.