Sense rebaixes
dannmora
ABenjamin Edward Stiller el vam conèixer per pel·lícules com ara ‘Algo pasa con Mary’, ‘Els pares d’ella’ i ‘Una noche en el museo’, que el van convertir en un dels còmics més famosos de la seva generació. Llavors les comèdies viatjaven per tot el món i els ‘thrillers’ omplien les sales de cine; fins que la televisió per ‘streaming’ es va apropiar de les millors històries criminals i les comèdies van quedar reduïdes als mercats locals. Potser per això al bon humoristaBen Stiller no li ha quedat més remei que canviar de registre en el seu últim treball, aquesta vegada com a director de la sèrie dramàtica ‘Escape at Dannemora’.
“‘Escape at Dannemora’, relat de persones sense esperança, aconsegueix atreure per alguna cosa més que la seva indiscutible bona factura”
N’hi haurà que al veure-la s’hauran sorprès davant del seu excel·lent treball. Però la seva trajectòria l’avala, ja que Stiller, fill d’actors, roda des dels 10 anys com a actor i productor, i ara també com a director. La sèrie protagonitzada per Benicio del Toro, Paul Dano i la premiada amb el Globus d’Or Patricia Arquette explica amb precisió, estil i brillantor la història real d’una fuga carcerària d’una presó de màxima seguretat nord-americana. Malgrat una arrencada tediosa i excessivament lenta, els guions escrits per Brett Johnson (‘Ray Donovan’ i ‘Mad men’) i Michael Tolkin (‘The player’) aconsegueixen interessar passats els seus primers episodis, i, tot i que el seu desenllaç es coneix des de l’inici, aquest relat de persones sense esperança aconsegueix atreure per alguna cosa més que la seva indiscutible bona factura.
Molts recordaran, al veure-la, la mítica ‘Fuga de Alcatraz’, de Clint Eastwood, o ‘Prison Break’, que comparteixen gènere i molts dels seus trucs narratius; perquè, com explicava Derek Thompson al seu llibre sobre ‘Creadores de hits’, tots els èxits ens recorden una cosa que ja ens agradava prèviament. La sèrie de Ben Stiller, que així es coneixerà, no inventa res nou ni interessarà als qui fugen dels drames carceraris i les històries de perdedors. Però per als qui busquin un bon relat ben explicat i interpretat, ‘Escape at Dannemora’ serà una de les sèries de l’any que acabem de començar.
"La chica del tambor" és un producte d’una qualitat difícil de superar quant a història i producció"
Una altra joia del mes ha sigut l’estrena de ‘La chica del tambor’. Basada en el llibre de John Le Carré i produïda pels seus dos fills, posa al dia la història d’espies en el conflicte entre Israel i Palestina, que es va portar al cine el 1984 amb Diane Keaton de protagonista. En la línia del que va ser l’exitosa ‘El infiltrado’, dirigida pel coreà Park Chan-Wook (‘La doncella’) i protagonitzada per la desconeguda Florence Pugh, es tracta d’un producte d’una qualitat difícil de superar quant a història i producció. Molt millor que el seu precedent cinematogràfic, amb exteriors capaços d’aclaparar el més exigent (no es perdin les escenes nocturnes al Partenó d’Atenes), els guionistes, còmodes en el format de minisèrie, han escrit una història que és bastant més que ‘una d’espies’.
Afegiu-hi la tercera temporada de ‘True detective’, que torna als seus orígens amb una d’aquestes truculentes històries que passen als Estats Units, on ‘tots són pobres’, i veureu que el gener no és temps de rebaixes per a la ficció televisiva i sí de productes d’alta gamma, predictibles, però que mai fallen.
