Errejón, 'indepes' i primàries

Independentistes i Podem han aconseguit convertir les primàries en la versió postmoderna del caciquisme. La tècnica actual consisteix a anar fragmentant els espais d’elecció de candidats fins que surt elegit qui un vol. Si després el capitost canvia d’opinió, se li dona un càrrec a l’elegit i es col·loca un altre candidat, i aquí pau i després glòria. Així de fàcil i de pràctic.

En realitat, aquest no és un article més sobre el divorci exprés d’Iglesias i Errejón, amb Carmena al paper de Lady Macbeth. Tinc un amic que m’ha mostrat la seva frustració per votar per Ernest Urtasun com el seu candidat a les eleccions europees. El meu conegut està apuntat a Catalunya en Comú i va rebre un correu per votar en les corresponents primàries. Va observar que hi havia tres llistes, cada una d’elles amb deu candidats i lemes molt semblants: ‘Europa, ¡Aquí i Ara!’, ‘Europa en Comú’ i ‘Desbordem en Comú’. Va llegir el que deien els candidats sobre si mateixos i li van semblar tots intercanviables.

A la web de Barcelona en Comú va veure que Pisarello és candidat únic. El meu amic no entén per què són primàries diferents, i per molt que ha buscat, no ha aconseguit saber ni quantes primàries són, ni com s’integraran en una llista comuna. És a dir, el meu amic està mosca perquè no sap si després, per art de màgia o designi de Pablo Iglesias o Ada Colau, Pisarello acabarà en un lloc per sobre d’Urtasun. Al meu amic no li agradaria votar Pisarello perquè no comparteix la seva visió que l’arribada de la democràcia a Espanya va ser una farsa teledirigida per franquistes, i molt menys que ho vagi explicant a Europa, com si fos un psicoanalista de la Transició.

¿Pot qualsevol membre dels comuns muntar unes primàries al seu barri? ¿Perquè en unes es pot votar telemàticament i en d’altres no? D’acord amb uns resultats tan discutits, ¿es podrà votar telepàticament? ¿Hi haurà connexió entre tots els ‘podemites’ d’Espanya, o es dissol el terròs de sucre a les Marees Gallegues? ¿Perviurà Podem?  Les preguntes són mediocres, però també ho és la realitat en la seva tendència a la complexitat inescrutable.

El meu amic creu que la confusió amb tantes primàries és deliberada, “com al rebut de la llum”, per autocol·locar-se. El seu emprenyament és tan notable, que potser votarà un altre partit. Qui sap.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

En el camp ‘indepe’ ja ni en parlem. A l’arribar Valls, Puigdemont i Junqueras van decidir canviar els candidats elegits per primàries. Costa entendre què ha canviat perquè fa cinc anys ERC rebutgés presentar-se les europees amb Otegi i ara sí que ho faci. I això de la Crida/PDECat/Puigdemont és el misteri de la Santíssima Trinitat. Després se sorprendran si Graupera i Paluzie els fan un ‘Vox’ en tota regla.

A aquest pas es col·lapsarà la Unitat d’Apatia Intensiva.