El que és i no és el 'Polònia'

Aprofito l’emissió del capítol 500 del “Polònia” (una fita en si mateixa que dona fe de la capacitat de permanència i innovació després de gairebé 13 anys en antena!) per fer una petita reflexió sobre el que és i el que no és, sobre el que se li pot demanar i el que no, perquè tinc la sensació que a vegades aquests termes es confonen interessadament.

El “Polònia” és un grandíssim programa d’humor que treballa amb dues premisses que em semblen fonamentals en aquest tipus de registre: repartir llenya per igual i fer-ho des del respecte (excepte en comptadíssimes ocasions, certament discutibles). La capacitat de reacció pràcticament en temps real sobre els esdeveniments i la qualitat del conjunt de la producció són notables. El pànic a tots els imprevistos polítics en dijous és ja un gag recurrent perquè els obliga a escriure i gravar en qüestió d’hores i ho han hagut de fer sovint. El “Polònia” ha contribuït a donar a conèixer els polítics i els mecanismes de la política i a normalitzar la necessitat de la crítica en un moment en què veiem amb terror la criminalització de la dissidència, precisament.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que no és ni pot ser és un substitutiu del debat i l’acció política. A vegades fa la sensació que la “classe política” s’ha conformat amb què determinades coses les diguessin els seus alter egos del “Polònia” per estalviar-los a ells el paperot de dir-les a la ciutadania. I no podem carregar els guionistes amb aquesta responsabilitat. Els bufons xerren sense filtre, per definició. El diàleg polític ha de ser una altra cosa. Dic això ara que se’ns anuncia la potenciació de la via de l’entreteniment del “FAQs”, que sempre ha caminat en la frontera del 'late night'. Ni l’humor ni l’entreteniment substitueixen la informació i el debat necessari amb professionals que siguin capaços de repreguntar quan calgui amb temps suficient i horaris compatibles amb la vida sana que el mateix Govern propugna.

Llarga vida al “Polònia”. I més espai per al debat polític a la televisió pública, també.