Taxi i VTC: del carrer al Parlament

Han transcorregut amb prou feines sis mesos des de les últimes protestes del sector i, novament, els taxistes han pres el carrer. Igual que a l’estiu passat, l’epicentre de la protesta se situa a Barcelona i des d’allà s’ha anat estenent a altres ciutats. Dilluns, per exemple, el govern autonòmic de Madrid presentava als taxistes unes propostes que, com en el cas de Catalunya, tampoc van ser ben rebudes. No obstant, hi ha diferències entre la situació de finals de juliol del 2018 i la de gener del 2019. La primera és que la pressió ja no se situa sobre el govern de l’Estat, i el seu ministre de Foment, José Luis Ábalos, sinó sobre els governs de les Comunitats autònomes (CCAA).

Els VTC, al carrer

La segona diferència és que aquest canvi d’actor polític es deu a l’aprovació, el mes de setembre passat, del decret llei 13/2018. Una disposició que modifica radicalment el marc normatiu de les autoritzacions de vehicles de turisme amb conductor (VTC) i, entre altres coses, habilita les CCAA per regular-ne l’exercici. D’aquesta manera, la regulació mitjançant llei autonòmica es converteix en un element necessari i imprescindible perquè els ajuntaments (l’Àrea Metropolitana, en el cas de Barcelona) puguin dictar els seus reglaments sense temor d’una possible suspensió per part dels tribunals contenciosos administratius, tal com va passar amb el Reglament de l’AMB sobre els VTC aprovat l’any passat. Un tercer element de distinció és el rol que ara han adoptat els conductors de VTC i la patronal del sector.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si en altres ocasions havien optat principalment per la via dels despatxos, els informes jurídics i l’acció comunicativa, aquest cop també hi han afegit la protesta al carrer. Així, mentre els taxistes ocupen principalment la Gran Via de Barcelona, els vehicles VTC ocupen diversos carrils centrals de la Diagonal. Davant d’aquest escenari de protesta és lògic que la ciutadania es pregunti per la situació dels dos actors, arribi a manifestar el seu disgust o fins i tot es polaritzi en un estat d’opinió ja no tan favorable a les demandes dels taxistes com ho va ser fa uns mesos.

És una incògnita saber si finalment s’aprovarà o no el decret llei català i què establirà. La proposta del conseller de Territori, Damià Calvet, inspirada en diversos models regulatoris europeus, podria haver sigut un bon punt de partida. La protesta inicial segurament era esperable però el desacord que estem presenciant entre els responsables polítics de les diferents administracions i l’enverinament entre els taxistes i els VTC no fan presagiar res de bo i menys la resolució immediata d’un problema en la qual hi ha diferents i confrontats interessos. Fa falta més reflexió i, sobretot, no prioritzar la perspectiva curtterminista, sinó la previsió de futur del taxi i la seva convivència amb els VTC. I aquest debat on s’ha de dur a terme és al Parlament. Amb tant decret llei sembla que ens haguem oblidat de qui és el legislador ordinari.