Editorial

Llums i ombres del rescat del Julen

La solidaritat i l'esforç gairebé heroic contrasten amb la falta d'ètica amb què alguns mitjans han seguit la tragèdia

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46708686 fotodeldia  ame3316  m laga  espa a   25 01 2019   los equip190126094249

zentauroepp46708686 fotodeldia ame3316 m laga espa a 25 01 2019 los equip190126094249 / Daniel Perez

El rescat del petit Julen Roselló, de 2 anys, ha mantingut en suspens el país des que el 13 de gener va caure per un pou il·legal de només 20cm de diàmetre i 100 metres de profunditat a la localitat malaguenya de Totalán. Aquestes dues setmanes s’han viscut moments de tot tipus. Des de les inicials queixes dels pares per la falta de recursos fets servir fins al seguiment desproporcionat de mitjans de comunicació que han vist créixer l’audiència amb l’ús de la desgràcia com a reclam informatiu. Des de les falòrnies i les insídies abocades a les xarxes, alguna fins i tot més enllà de la mínima decència exigible, fins a l’exemple de coordinació i solidaritat de molts diversos efectius que parlen de la necessitat de fer servir tots els esforços per atenuar la desolació d’una família que ja arrossegava altres drames. La participació de la Brigada de Salvament Miner d’Hunosa, de guàrdia civils especialitzats en explosius i en rescats altament dificultosos, delsbombers de Màlaga i delsserveis sanitaris és l’última baula d’una cadena que ha comptat amb múltiples col·laboracions: des de la creació d’una plataforma de treball després d’haver rebaixat el terreny a 22 metres fins a la construcció i l’encamisat, en temps rècord, d’un túnel vertical en paral·lel i de la càpsula i l’ascensor per al descens dels miners, passant per tot un poble abocat en altres tasques logístiques.

La dificultat del terreny i les condicions extremes en les quals han hagut de treballar els experts (amb risc de la seva integritat física) ens parlen d’una empresa gairebé heroica, amb una idea expressada per ells mateixos: «A la mina no es queda ni un miner, i en aquests moments el Julen ho és». El tràgic i previsible desenllaç és, alhora, un exemple d’integritat humana, de lluita contra les adversitats i la fatalitat. Arribats aquí, no obstant, toca reflexionar en profunditat sobre el sensacionalisme que una vegada més, com va passar amb GabrielGabriel, el nen assassinat a Níjar, s’ha acarnissat amb la tragèdia amb intensitat i tremendisme i amb finalitats gens altruistes. Una denúncia aquesta que també feia elCol·legi de Periodistes d’Andalusia, sobretot contra el tractament gens ètic ni deontològic d’algunes TV. I també convé indagar, com ja han anunciat els jutjats de Màlaga, sobre la perforació no autoritzada, sense el projecte tècnic ni els permisos corresponents, i depurar responsabilitats per evitar altres episodis similars.