Conflicte de mobilitat
¿El taxi pot dir 'el carrer és meu'?
La competència i la revolució tecnològica són positives, però els poders públics han de protegir l'equilibri social
fcasals46715137 opinion ilustracion de maria titos190126144357
A Barcelona i a Madrid la vida ciutadana s’ha vist seriosament afectada per la vaga dels taxistes. Van tallar la Gran Via i a Madrid van boicotejar Fitur. Tothom té dret a la protesta i a la vaga, però no a l’absència de serveis mínims ni a paralitzar la vida ciutadana ocupant l’espai públic.
Aquest abús conculca molts drets de molta gent. ¿Com exigir civisme a milers de ciutadans, el cotxe del qual és retirat per pàrquing indegut –i forçats a pagar la multa i els costos de la grua– si els taxis, o els cotxes de Cabify, ocupen i dormen al mig de la Gran Via o la Diagonal? No puc ni imaginar la instrucció del Tribunal Suprem si a Oriol Junqueras se li hagués acudit demanar als republicans que ocupessin la Via Laietana per protegir la Generalitat del 155.
L’espai públic és de tothom i cal desterrar definitivament la fatxenderia de l’eslògan “la calle es mía” de Manuel Fraga, el 1976, quan era ministre de l’Interior d’Arias Navarro.
Competència davant d’equilibri social
¿Per què hem arribat a aquest despropòsit? L’augment de la competència beneficia el ciutadà amb un millor preu i per això la liberalització dels serveis és impulsada per la UE i els tribunals de la competència. Correcte, però quan la revolució tecnològica té efectes disruptius a la vida econòmica i social, la competència no pot ser l’únic criteri. Els poders públics han de protegir també l’equilibri social.
A Espanya, quan desenes de milers de taxistes que han obtingut una llicència i estan sotmesos a seriosos reglaments, veuen amenaçada la seva supervivència per les noves tecnologies, el laissez faire, laissez passer no pot tenir l’última paraula. Els taxistes no poden aturar la història, però tampoc veure’s exterminats per nous operadors amb moltes menys restriccions. En qualsevol cas caldria donar la mateixa llibertat als taxistes. Els poders públics han de regular per evitar un conflicte social greu. És molt diferent, però ¿recorden la reconversió siderúrgica de Carlos Solchaga?
El regulador tradicional del taxi ha sigut el municipi. Potser per això el ministre José Luis Ábalos va traslladar l’assumpte a les autonomies i els municipis. Però va ser un error. Els efectes socials de la revolució tecnològica no tenen fronteres i no poden ser resolts només des de la Junta d’Andalusia o la Generalitat. L’Espanya autonòmica està molt bé, però no prenguem la a per la b. Com ha demostrat el conflicte, la solució –que com la de la siderúrgia no és fàcil i ha de ser equitativa– no pot abordar-se a nivell local. A Barcelona i Madrid, les dues grans capitals, la problemàtica és la mateixa. Ja s’ha vist.
L’espai públic és de tothom i no pot ser segrestat per col·lectius amb protestes –legítimes– si violen la llei i pertorben la vida ciutadana
Ábalos s’ha equivocat al creure que descentralitzar facilitaria la solució i evitaria al Govern haver d’abordar un assumpte difícil en unany electoral. Ara ja es veu que les solucions des de la Generalitat, o la Comunitat de Madrid, seran només –en el millor dels casos– un mal pedaç i que el Govern –controlat pel Congrés dels Diputats– haurà de mullar-se.
La culpa no és només d’Ábalos, sinó també de les comunitats autònomes que no van indicar immediatament que el problema era el mateix a moltes capitals. I fins i tot a París, tot i que allà, el legislador és un altre.
Ningú diu –potser avui és incorrecte– que l’autogovern és positiu, però que no ha de negar la realitat. Almenys mentre Catalunya no sigui un Estat –cosa que fins i tot ERC admet que no serà a curt termini–, el Govern central tindrà obligacions de les que no podrà escapar. Una llicència de taxi val més de 200.000 euros a Sant Sebastià i 125.000 a Barcelona, però el conflicte entre els legítims interessos dels taxistes i els dels xofers de vehicles de turisme amb conductor (VTC) és similar.
Notícies relacionadesLa prova del nou és el fracàs del conseller Damià Calvet. Va assegurar que no negociaria sota el “xantatge” dels taxistes i ara assegura que aprovarà el decret del quart d’horad’Ada Colau (la Quixot del conflicte), però la vaga només va acabar quan l’assemblea tumultuària dels taxistes va aprovar –per un marge escàs– el projecte de solució. I el conflicte segueix. Els conductors de VTC continuen a la Diagonal i el taxi segueix en estat d’alerta. I la situació a la Comunitat de Madrid encara és pitjor. Barcelona mitifica el quart d’hora i Madrid la distància (no la sabem) entre el client i el xofer de VTC.
La solució, que potser passi per algun recargolat rescat parcial de les llicències, no es trobarà si l’Estat no es mulla. Ha d’assumir part dels costos polítics i econòmics.
