LLARG TERMINI
La crisi dels bancs
Els comptes de resultats dels grans bancs espanyols tenen en comú un mateix problema: deixar diners i captar dipòsits no és avui dia negoci
cmontanyes45207071 bbva181030171456
Els comptes de resultats dels grans bancs espanyols tenen en comú un mateix problema: deixar diners i captar dipòsits no és avui dia negoci. Això s’aprecia, un any més, en la debilitat del marge d’interessos del 2018. Es tracta d’un indicador clau per avaluar la salut del sector financer, ja que aquesta primera línia del compte de resultats del banc reflecteix el que aquest realment guanya pel negoci tradicional de tota la vida, que consisteix a deixar diners (i cobrar al client per fer-ho un interès) i captar dipòsits (es remunera al client el seu compte).
Si ens fixem en els grans bancs, el marge d’interès del Santander el 2018 va millorar un exigu 0,1%; el del BBVA va caure un 0,9%, Bankia va aconseguir elevar-lo un 4,1% (però hauria caigut un 9,6% si s’haguessin inclòs la totalitat dels resultats del BMN); CaixaBank el va elevar un 3,4%, el Sabadell el va reduir un 3,3%, mentre que Bankinter el va pujar un 5,8%. Els bancs aconsegueixen millorar aquest primer impacte afegint-hi ingressos per comissions, dividends, vendes de productes fora de balanç, com assegurances i fons de pensions, i ajustant costos. Així arriben a l’última línia del compte, que és el benefici net, que millora en tots els casos excepte en el del Sabadell per l’impacte de la seva filial britànica TSB, immersa en el ‘brexit’.
Les causes de què el negoci bancari avui ja no sigui aquell negoci són diverses. La primera és que els tipus d’interès segueixen en el 0% a Europa com a conseqüència de la crisi financera, els tentacles de la qual encara continuen aferrats als mercats. El 2018, l’economia espanyola va tancar amb un augment del 2,5%, una dècima menys de l’esperat, en un entorn de debilitat econòmica d’Alemanya, amb una Itàlia que ha entrat en recessió, una França en plena batalla campal de protestes contra Macron i amb la Gran Bretanya cada vegada més a prop de deixar la Unió Europea sense acord.
El context polític s’està traslladant a l’economia i al consum i el BCE ha allunyat les expectatives de pujades dels tipus d’interès a curt termini. Per a la banca, que encara està drenant crèdits morosos, els tipus d’interès al 0% són un cop mortal a aquesta primera línia del seu compte de resultats, el marge d’intermediació.
I no és l’únic problema que arrossega el sector, i que es reflecteix en la seva acció, ja que la inseguretat jurídica que generen totes les demandes per clàusules terra i per altres productes abusius continuen sent un contingent molt important que s’ha de tenir en compte. Als bancs se’ls sumen altres riscos procedents de la digitalització. I, tot i que els empleats de la banca no paralitzen la Gran Via com els taxistes en contra d’Uber i Cabify, molts estan perdent els llocs de treball per la revolució tecnològica. CaixaBank està en un procés per acomiadar més de 2.000 treballadors en un reconeixement clar que la xarxa està sobredimensionada per a la nova realitat.
El sector no afronta un moment fàcil en l’àmbit econòmic, però menys encara en el pla de la reputació. I poc ajuda a millorar la imatge del conjunt l’escàndol de les escoltes il·legals contractades presumptament pel BBVA a l’excomissari Villarejo per espiar els seus enemics. El que va ser el president executiu del banc en l’època, Francisco González, s’aferra incomprensiblement al càrrec de president d’honor i de la fundació mentre dura la investigació interna, malgrat les advertències procedents del Banc d’Espanya i del BCE. Hi ha decisions que s’han de prendre a temps pel bé del sector, dels accionistes, dels clients i dels treballadors. La mala reputació no es guanya sola.
