Això no va de restituir Puigdemont

Junts per Catalunya ha tornat a posar sobre la taula aquesta setmana la investidura de Carles Puigdemont, fent una crida a ERC i la CUP per "treballar per restituir el president legítim". El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), va decidir fa un any no celebrar la investidura a distància de Puigdemont per no arriscar-se a obrir un nou procés judicial per desobediència, una acció que li va valer crítiques des d’alguns sectors de l’independentisme, que el van acusar de tebi i traïdor.

Sorprèn la insistència amb què algunes veus enceses del món convergent ataquen sense rubor a ERC per no "desobeir", quan alhora ignoren un detall rellevant: si Puigdemont volia fer un nou "embat a l’Estat" forçant la seva investidura... ¿per què no va decidir tornar a Catalunya i presentar-se en persona al Parlament? El president en l’exili fins i tot va penjar enigmàtiques imatges a Instagram deixant intuir la seva presència a Catalunya, però al final no va aparèixer. I el més important: ¿per què pràcticament cap veu rellevant de l’independentisme –ni en ERC, ni en la CUP– li va demanar explicacions i, en canvi, va ser Torrent qui va quedar com un 'botifler'?

La raó de tot això cal buscar-la en el fet que el món convergent té una gran habilitat per generar discurs i modelar l’opinió pública sobiranista. Convergència ha gestionat la maquinària de la Generalitat durant més de 30 anys i ha dedicat grans esforços –i de vegades, recursos públics– a preparar el combat ideològic. Ho ha fet des dels temps de la pretèrita Fundació Acta, on van compartir espai intel·lectuals que avui s’han convertit en veus destacades del sobiranisme en els mitjans públics i privats. Capítol a part mereixen la Fundació Catdem –dirigida en el seu moment per Agustí Colomines, un dels principals artífexs intel·lectuals de la refundació de JxCat– i la Fundació Catalunya Oberta –un 'think tank' liberal impulsat per l’exsecretari del Govern de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta–, on es van foguejar joves promeses com l’avui candidat ‘outsiders’ a Barcelona Jordi Graupera. Les dues fundacions han tingut un mal final, esquitxades per casos de corrupció. En l’actualitat, l’ecosistema digital sobiranista és el terreny de joc de nous opinants i articulistes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És aquesta inversió en ideologia el que permet al món convergent instal·lar el relat que Puigdemont és el "president legítim", mentre s’obvia que ell, igual com la resta de candidats, va participar en unes eleccions convocades per Mariano Rajoy via article 155. Les contradiccions són múltiples, però en realitat res d’això importa, perquè l’objectiu real d’aquest relat és desgastar i pressionar l’independentisme d’esquerres perquè no s’atreveixi a articular majories progressistes amb els comuns i el PSC després de les pròximes municipals. No es tracta de restituir Puigdemont, sinó de posar ERC contra l’espasa i la paret i acusar-la de traïdora si s’atreveix a traçar el seu propi camí al marge de la vella Convergència.