La gala del cine espanyol
El Goya de Chicho
Aquell senyor i aquell truà ens va convèncer d'estar al seu 'Un, dos, tres...' i el Tricicle va poder fer el gran salt de popularitat
chicho
Ja han passat els Premis Goya, aquest esdeveniment que any rere any ha anat creixent perquè tant l’Acadèmia com la televisió pública s’han entossudit a millorar. La de dissabte va ser una gala ben feta, que, més enllà de l’etern inconvenient del temps i els discursos, va saber mostrar el múscul d’un cine que està, en qüestió de factura, cada vegada millor. Va ser una gala que vaig disfrutar perquè es complien tres desitjos per aquella nit: el primer, veure reconeguda la tasca de Chicho Ibáñez Serrador, aquell adorat realitzador que un dia de l’any 1983 ens va descobrir a una amagada sala de teatre de Madrid i ens va proposar actuar al seu ‘Un, dos, tres...’. Llavors érem uns joves desconeguts i amb aquella arrogància de joventut li vam dir que no. No volíem aparèixer a un programa que ens semblava massa comercial per a nosaltres.
Chicho, que va saber apreciar el nostre talent, va insistir i ho va saber fer molt bé: ens va convidar a una reunió a casa seva i amb la seva veu i accent persuasiu ens va fer una pregunta: “¿Quantes persones us veuran al teatre durant aquest any?”. Lògicament, la resposta eren quatre gats, perquè aquell Tricicle estava per descobrir. “Us veuran triomfar 22 milions de persones en una sola nit”, ens va assegurar. I així va ser. Aquell truà i aquell senyor ens va convèncer, i gràcies a ell el país va descobrir el Tricicle i el Tricicle, la popularitat. Després vam completar aquest èxit amb un espectacle en directe, ‘Manicòmic’, que millorava les expectatives dels que venien a veure’ns després d’haver-nos descobert a la televisió. Gràcies, amic Chicho, i enhorabona per aquest Goya d’Honor.
Notícies relacionadesEl segon desig acomplert és que la millor pel·lícula fos ‘Campeones’. A Javier Fesser li sobra talent; la temàtica de la pel·lícula és preciosa i la dificultat del repte de treballar amb aquestes meravelloses persones fa de ‘Campeones’ la millor pel·lícula de l’any.
I l’últim desig es va complir al veure l’èxit amb què la Silvia i l’Andreu van conduir la gala. Així que, com a membre de l’Acadèmia de Cine, em felicito per aquesta edició.