¿Desafiament o farol?

A primera vista,l’anunciat veto pressupostari d’ERC d’ERC  i l’encara no consumat del PDECat podrien interpretar-se com l’estocada final al mandat de Pedro Sánchez. Però en política les coses gairebé mai són el que semblen: les anàlisis precipitades condueixen a conclusions errònies i els desafiaments s’acaben revelant com a farols. 

El ple del Congrés que determinarà si els comptes de l’Estat embarranquen o prossegueixen la seva singladura parlamentària, la setmana que ve, serà simultani a l’inici del judici del procés al Tribunal Suprem. Un calendari endimoniat per al Govern i les forces independentistes, ja que la imatge dels presos asseguts a la banqueta, no convidarà el pragmatisme, a causa de la seva forta càrrega emocional. Tot i així, millor no avançar esdeveniments.

Com que totes les esmenes a la totalitat alspressupostos  es voten alhora, les d’ERC i el PDECat, si continuen vives el 13 de febrer, pujarien al marcador electrònic del Congrés juntament amb les del PP i Ciutadans. Les dretes del 155 i els independentistes de l’1-O, conjurats per enderrocar Sánchez, tot i que per raons contràries; les primeres, per les suposades cessions a la Generalitat; els segons, per l’absència, precisament, de cessions.  

Notícies relacionades

ERC i el PDECat collen Sánchez amb els comptes

Sánchez accepta un 'relator' del diàleg per salvar els comptes

Al condicionar el seu recolzament a una ingerència governamental en el judici del procés, republicans i postconvergents desatenen elspresos  que demanen "desvincular" els pressupostos de la seva situació penal  (Jordi Sánchez)Jordi Sánchez i "no deixar caure Sánchez” (Dolors Bassa). Quan, si realment anhelen una sentència benèvola, seria més efectiu no demanar en públic que el Govern dinamiti la separació de poders, facilitar la tramitació pressupostària i decidir el seu vot final d'aquí un parell de mesos, amb el judici més avançat. 

EL GEST

Més hàbil, tot i que no exempta de riscos, és la idead’incorporar un "relator" independent a la taula de partits cridada a buscar una sortida política al conflicte català. Tot i que no es tracti del mediador internacional que exigia Quim Torra, la seva acceptació per part del Govern procura al sobiranisme el pretext per no estripar les cartes... encara. I als detractors del diàleg, per incendiar les tertúlies.