Trump, el polaritzador

Donald Trump continua impertèrrit en les seves fixacions, com va demostrar durant el seu segon discurs sobre l’estat de la Unió, però moltes coses han canviat des de la seva primera aparició al Congrés. El president es va mostrar inamovible sobre la construcció del mur amb Mèxic, amb què pretén aturar la immigració que vincula de manera malintencionada amb la delinqüència. Va defensar tant les restriccions a l’avortament com la seva política comercial i es va referir, poc, a la seva política exterior, una política que ha trencat amb les tradicionals relacions dels EUA amb el món i amb el multilateralisme.

El que ha canviat radicalment ha sigut l’audiència que tenia a davant. El seu partit, el republicà, ja no controla la Cambra de Representants, on ara hi ha una majoria demòcrata amb el més elevat nombre de dones de la història que ahir, a gairebé un any de l’eclosió del #MeToo, vestien de blanc en record i homenatge a les sufragistes. I el que també ha canviat és la mateixa situació del multimilionari, sobre el qual hi ha en curs 17 investigacions, algunes d’elles vinculades a latrama russa, qüestió que està sent el taló d’Aquil·les del president. Donades les circumstàncies, Trump va demanar posar fi a la fractura partidista que regna al Congrés, una fractura nascuda de la impossibilitat de trobar un terreny comú, constructiu, entre els dos partits. No obstant, aquests bons desitjos anunciats entraven en neta contradicció amb la polarització que destil·lava el seu discurs.